Àgatha

té un àngel en la seva vida, ni el talent per saber-ho, ni per explicar-ho, però tu sí. Felicitats per expressar-ho d'aquesta manera tan bonica. Una abraçada

a

Saps molt bé les dificultats del dia a dia. No cal dir gaire coses més. Sí cal parlar del teu parlar de lletres, sorgides d'amor, de l'amor del pare. Davant malalties difícils, amors veritables i comprensió. Crec que reuneixes les dues qualitats. I una tercera també, la bona lletra. Felicitats Gabriel per aquest testimoni. Una abraçada.

Aleix

No sé com ha sigut però, tot i ser tant breu, després de llegir-lo m’ha fet venir una esgarrifança. (Amb això vull dir que m’ha agradat molt i que m’ha transmès sensacions i emocions que quan les vius no saps ben bé com expressar-les... i amb aquest poema puc reviure aquests moments!

Salutacions

Eloi

Crec que el teus poemes tracen un mapa d'un doble aprenentatge: el que el poeta, tu mateix, fa de la convivència amb la filla, i el que els lectors fan de com vas descrivint aquesta relació. Una relació que es pot traduir en una paraula, encara que precisament ens vingui d'algú "absent de paraules": amor.

Moltes gràcies per oferir-nos aquest testimoni.

Una abraçada,

que a la seva manera l'Àghata sap que sempre ets allà i li dónes tot el conhort que necessites !

una abraçada ! ;-)

els fills són la nostra estrella; capaç de dirigir la nostra vida. Omplen el nostre cel, el nostre món. Belles paraules, com sempre fas, per descriure el millor regal de la vida.

una abraçada literària.

Veig un poema extraordinari, estupend, meravellós, digne de la qualitat que tens amb totes les rimes i les paraules. Gràcies pel teu comentari al meu poema. Un gran salut. Rafael Molero

... un bonic poema!

Anna