Adrià, sense vergonyes

Avui he estat recordant
converses entre nosaltres
i insinuacions que ens envoltaven.

Coses que mai he sabut si existien dins teu,
però que sempre he sospitat.


Em costa confessar-ho, però és cert:
em vaig enamorar profundament de tu.

Em vaig enamorar d'una manera tan forta que,
quatre anys després d'haver-te conegut,
encara no t'he oblidat del tot.


No m'agrada enyorar coses que no he tingut,
i encara menys,
tot allò que vaig estar apunt de tenir.

No vull tornar enrere,
però és clar que encara et recordo,
i que, d'alguna manera,
t'estimo.

Perquè crec que si un dia apareguessis
per dir-me: vine amb mi,
vindria.

Però sé que no ho faràs mai;
només el bojos fan aquestes coses,
i per això intento arraconar-te.


Però quan se m'acudeix pensar
en converses entre nosaltres
i en insinuacions que ens envoltaven,
llavors crec que..

que ni que sigui una mica,
segueixo enamorada del record que tinc de tu.