Cercador
Adéu Mallorca
Un relat de: CincdosUna illa, escassa de millora
que sobreviu amb força de fóra
entre habitant i habitant una mena d'arrel
que es deixen estimar per qualsevol llaç.
Fama de tancats, ideologies del passat
gent actual, que refuta qualsevol pecat
que mana una mica d'actualitat
que exigeix nous ritmes de vida per tornar anys endevant.
Nous objectius a la gran capital
que deixen pas a noves rutines
de símils i de quimeres, que en
quelcom instant hauran de despertar.
Mentres recordes fantasmes del passat
penededir-se i divertir-se semblen breus
encomiar-se i sacrificar-se pareix complicat
mentres sobrestimes al teu vell ideal.
Històries farcit d'emocions, només calia un conductor.
Nits de tempestes que acabaven amb un simple petó.
Propaganda per viatjar que enfilava un nou adéu.
entre mar i mar, un cúmul de sensacions, que criden el teu
nom.
Ple de nostàlgia i malenconia
la balanguera fila, la balanguera filarà
sempre, només sempre mallorquí.
Adéu Mallorca, t'estim.
Comentaris
-
F. Escandell | 10-05-2009
Un poema molt polit, aplicable també a la realitat d'Eivissa, la meua illa, on també hi ha la lluita entre la modernitat i la tradició.
Una besada des de l'illa vesina! -
Bonic poema!! Molt melancòlic...[Ofensiu]Unicorn Gris | 14-04-2009 | Valoració: 9
És un preciós poema, amb una melancolia agradable, que em fa pensar...
Jo sóc nat a Mallorca, tot i que em sento molt tarragoní, però enyoro aquesta illa i el seu to màgic que tenia... Lo bonic dels seus paisatges, de les seves platges i acantilats...
Bonics els detalls del teu poema. Felicitats. Segueix així.
Salut i calerons!!
l´Autor
93 Relats
192 Comentaris
89761 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
26/01/1990 Mallorca.Barcelona - Girona - Madrid - Son Sardina.
Perquè el temps ho deixa tot en el seu lloc. Perquè els somriures sobrevisquin en un món de raons i il·lusions. Per poder així tastar mil "potsers", mil acudits i un sol món que em de triar i rebutjar com el cost d'oportunitat, com els dies comptats, com cada situació en cada precís instant.
Parlar, callar.
Recordar, desitjar.
Estimar, oblidar.
Atzucac, xiuxiuejar.
Si parles i ningú s'immuta és com si no haguessis dit res.
(Risto mejide)
Si quelcom;
David Pol Guiscafré
Cincdos52 (Twitter)
davidpol52@hotmail.com
http://cincdos.blogspot.com.es/
Jo escric, tu interpretes.
Últims relats de l'autor
- A les ciutats la gent s'estima de forma intermitent
- Perquè els dies no siguin tan llargs, ni les hores tan lentes.
- Poesia no érem tu i jo
- L'equilibri de la vida
- No hi ha pitjor cec que aquell que no vol mirar
- La vida se te'n va de les mans
- Tanco la porta i t'oblido
- Cartes per ningú
- La dansa dels meus dits
- 100 propòsits
- Amb qui puc confiar?
- El somni de cada nit
- Aquelles paraules que t'ajuden a fer-te delirar...
- Puc veure com fas tard
- La poesia t'estima i el poeta et mata