Cercador
La vida se te'n va de les mans
Un relat de: CincdosPassa i passa la vida pel teu voltant i no pots pretendre entendre-ho tot
Replicaràs amb força, coratge, valentia
amb fe, saviesa i delicadessa
però no per això et deixaràs d'equivocar.
T'esforçaràs una mica més
fins i tot a estones ho faràs notar
però potser ningú s'immutarà.
Perdràs els papers, recrimaràs tots els llaços,
rompràs la fidelitat de les paraules
i per fi t'he adonaràs que res ho pots controlar.
Replicaràs amb força, coratge, valentia
amb fe, saviesa i delicadessa
però no per això et deixaràs d'equivocar.
T'esforçaràs una mica més
fins i tot a estones ho faràs notar
però potser ningú s'immutarà.
Perdràs els papers, recrimaràs tots els llaços,
rompràs la fidelitat de les paraules
i per fi t'he adonaràs que res ho pots controlar.
l´Autor

93 Relats
192 Comentaris
93893 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
26/01/1990 Mallorca.Barcelona - Girona - Madrid - Son Sardina.
Perquè el temps ho deixa tot en el seu lloc. Perquè els somriures sobrevisquin en un món de raons i il·lusions. Per poder així tastar mil "potsers", mil acudits i un sol món que em de triar i rebutjar com el cost d'oportunitat, com els dies comptats, com cada situació en cada precís instant.
Parlar, callar.
Recordar, desitjar.
Estimar, oblidar.
Atzucac, xiuxiuejar.
Si parles i ningú s'immuta és com si no haguessis dit res.
(Risto mejide)
Si quelcom;
David Pol Guiscafré
Cincdos52 (Twitter)
davidpol52@hotmail.com
http://cincdos.blogspot.com.es/
Jo escric, tu interpretes.
Últims relats de l'autor
- A les ciutats la gent s'estima de forma intermitent
- Perquè els dies no siguin tan llargs, ni les hores tan lentes.
- Poesia no érem tu i jo
- L'equilibri de la vida
- No hi ha pitjor cec que aquell que no vol mirar
- La vida se te'n va de les mans
- Tanco la porta i t'oblido
- Cartes per ningú
- La dansa dels meus dits
- 100 propòsits
- Amb qui puc confiar?
- El somni de cada nit
- Aquelles paraules que t'ajuden a fer-te delirar...
- Puc veure com fas tard
- La poesia t'estima i el poeta et mata