Amb qui puc confiar?

Un relat de: Cincdos
Uns llavis desgastats, uns ulls que no volen seguir pas mirant, una llengua força derrotada, i ara què? Amb qui puc confiar? Qui em mostrarà el nou camí?
Maleeixo els meus versos, els mil brindis que encara et seguiria dedicant i tot allò que t'envolta en el teu petit món perdut, que només apareix una fada i un noi que no deixa mai de lluitar per un ideals que maleïdament se uneixen amb múltiples quimeres i poques repeticions de cites que fa que res quedi clar provocant una nova nit fosca al meu cor. El món juga, la vida passa, continua i segueixo maleit en pensar tans sols amb aquella història tan intensa com dolça, tan romàntica com apassionada que replicava cada petó com un cúmul d'estrelles d'aquest món.
Ja només tinc una via, una salvació, anar mendigant de barra en barra, entre lluna i sol per acabar amb la baralles de quimeres que et dediquen una nit i no et donen pas cap avís.
Galetes de la vida, històries de vianants que minuts més tard, que qualque cop et sorprenen...
"Amb força, amb compte que potser mai més et podràs aixecar, breus paraules d'un savi". Però el noi mai fa cas, res escolta, res amaga i encara i encara segueix amb la mateixa estela.
Malgrat aquell senyor m'hagi fet meditar encara necessit escoltar a algú més important, com no, el meu ídol, Cesk Freixas, "com el recompte dels nous dies com el preludi dels nous anys seguirem lluitant per la vida, pels somriures i pels nous dies".
Dites aquestes paraules que m'envolten de coratge i valor, he de lluitar per tot allò que desig que afirm sense cap compromís i molt menys sense cap complexe.
Fins que arriba un dimecres qualsevol, ens mirem, rellisquem, tornem a somiar, res cal, dues espurnes, ja n'hi ha prou, sempre la mateixa pel·lícula, una simple raó, el mateix destí.
En definitiva no val la pena seguir lluitant, tot s'ensorra i la il·lusió s'esfuma com el darrer cigarret d'un noi que encara té ganes de volar i que encara lluita per no conèixer el fracàs.
Per lo tant ja només puc assistir al efecte papallona del meu cor que amb breus sospites i sense tornar enrere amb diria "uns nous llavis per tornar a començar"
Potser avui, potser demà, potser...

Comentaris

  • re-començar[Ofensiu]
    Maria Freixas Alió | 24-03-2012 | Valoració: 10

    re-eixir i re-escrivint la quotidianitat..segueix així!
    casualitat llegir-te i estar escoltant en cesk alhora :)
    abraçades

l´Autor

Foto de perfil de Cincdos

Cincdos

93 Relats

192 Comentaris

89241 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
26/01/1990 Mallorca.
Barcelona - Girona - Madrid - Son Sardina.

Perquè el temps ho deixa tot en el seu lloc. Perquè els somriures sobrevisquin en un món de raons i il·lusions. Per poder així tastar mil "potsers", mil acudits i un sol món que em de triar i rebutjar com el cost d'oportunitat, com els dies comptats, com cada situació en cada precís instant.

Parlar, callar.
Recordar, desitjar.
Estimar, oblidar.
Atzucac, xiuxiuejar.

Si parles i ningú s'immuta és com si no haguessis dit res.
(Risto mejide)

Si quelcom;
David Pol Guiscafré
Cincdos52 (Twitter)
davidpol52@hotmail.com
http://cincdos.blogspot.com.es/

Jo escric, tu interpretes.