Addictes al joc

Un relat de: iong txon
.


Un microrelat experimental on he combinat diferents temps verbals i persones gramaticals per polaritzar l'atenció del lector i provocar diferents sensacions, que no haurien de ser de confusió.

TAQUILLA INVERSA VOLUNTÀRIA. Preu orientatiu: UNA MICA DE FEEDBACK encara que siguin un parell de línies. Què us sembla el relat? Quin efecte us ha fet? Hi ha res que no s'entengui? Res confús? Crítiques constructives, si pot ser, però sense manies. Ah, per mi us en podeu estar de posar nota, però sense problemes també. Feu al vostre criteri.. ;-)








Imatge publicada a Pexels








Us vareu trobar l'altre dia en aquell sopar, amb la mateixa colla d'avui. De seguida et va cridar l'atenció pel seu físic i vas fer mans i mànigues per seure a prop seu a la taulada. Semblava que no et feia gaire cas. Es mostrava discreta i somreia de tant en tant. Un plat, les postres… ella va beure un sol got de vi. Tu en vas tenir prou amb una cervesa. Feia calor, però volies tenir cura de la imatge que donaves: la primera impressió és important.

El cap de setmana passat va ser la segona vegada. Uns quants de la colla vam quedar per anar al cinema plegats i vam tornar a coincidir. Era una comèdia divertida i vam riure molt. En sortir es va formar un grup petit i vam anar a una cafeteria per xerrar una estona i allargar la trobada. Ella també hi era.

Aquest vespre ens hem tornat a veure. De nou hem sopat amb tota la colla. Ara ja no tinc dubtes que m'ha fet l'aleta quan li he fet un toc amb el peu per sota la taula, com accidentalment. Ella s'ha pres una clara i un plat de pasta al pesto. De postres un sorbet de gelat de llimona, i un tallat sense sucre, per a la sobretaula. Quan ha tret una cigarreta m'he afanyat a fer el mateix i oferir-li foc. Li he fet un comentari afalagador sobre el color dels seus cabells i se li ha dibuixat un somriure murri als llavis, però no ha dit res.

Tota la colla hem decidit anar a ballar. Aquesta vegada s'ha pres un combinat sense alcohol. Quan han punxat el primer tema de rock'n'roll he decidit passar a l'ofensiva i l'he convidada a ballar. Aquí és on el joc, la cacera, o la pesca amb canya si voleu, es torna més interessant. Hauré de recórrer a tota la meva expertesa, la meva experiència acumulada i la meva intuïció, els aprenentatges adquirits en tants fracassos i tantes decepcions anteriors.

Més que un esport, es com un art on no hi ha receptes ni fòrmules preestablertes. Arribar a dominar-lo requereix coneixements i experiència. Cal saber improvisar, com una puta que fa la cantonada, com un bon músic interpretant una peça de jazz o un missioner que ha sortit a donar testimoni de la seva fe. Cal saber quan han picat de veritat i intentar endevinar de quina mena de peix es tracta. Saber quan estirar i quan afluixar una mica de fil.

Mentre ballem, me n'adono com tot això es reflecteix com una bella metàfora en els nostres moviments i el nostre llenguatge corporal. De vegades ballem agafant-nos les mans i de vegades ens deixem anar. Ella fa uns quants passos enrere mentre em mira fit a fit i jo la segueixo. Després sóc jo qui m'allunyo quatre passes mentre li clavo els ulls i somric atraient-la cap a mi. L'agafo de nou, la deixo anar i mantinc el contacte tot just amb la punteta dels dits per deixar-la giravoltar. És com una representació teatral i una bestreta del que ha de venir tot seguit…

Més tard, de matinada, ja no serà tota la colla, però uns quants ens engrescarem per anar a prendre una copa en algun d'aquests locals oberts fins tard. Aquí tots dos ens prendrem algun combinat més fort mentre el joc continua clarament entre nosaltres dos. A la resta del grup també s'hi han creat alguns lligams incipients de caire romàntic, i es genera una complicitat entre nosaltres. Sempre queda algun altre borinot disposat a allargassar la nit. Si la “selecció natural” basada en la son i en la resistència als efectes de l'alcohol no és suficient, trobarem la manera de desempallegar-nos-en i cada parella acabarà fent-se fonedissa per la seva banda.

Normalment, a aquestes hores de la matinada, he de recórrer a la taurina i la cafeïna per aguantar com un home i poder fer encara un bon paper a la recta final. A més, quedaran algunes decisions de caire pràctic que només agafen per sorpresa els principiants però no a un gat vell com jo. S'ha de procedir amb discreció, tenir pensat el lloc adient amb tots els estris a punt, les mesures de prevenció…

Per fi, ja sols a casa, tot s'accelera. Tenim pressa o ho fem veure, però el cas és que és tard i vol ploure. Quin opi embriagador! Quin vi dolç més addictiu! Ben poca cosa com a preliminars i entro a matar. El ball més antic i finalment l'orgasme, per marcar a foc els circuits de les sinapsis neuronals que ens han portat fins aquí.

Després, sempre val la pena ser educat i fins i tot galant. És possible que la relació doni per unes quantes trobades més. Tard o d'hora però, surt algun entrebanc. I potser és millor així, abans no em quedi penjat d'ella o ella de mi. No vull ser addicte de ningú, ni que ho siguin de mi. M'estimo més sentir-me lliure per volar de flor en flor. Per gaudir l'esport de viure d'aquesta manera no convé afeccionar-se massa a ningú. Ja n'hi ha prou amb haver-nos fet completament addictes del joc mateix.




.

Comentaris

  • Punt i seguit..[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 21-09-2017 | Valoració: 10

    Agraeixo que hagis tret del bagul el meu poema Xàldiga. Primer poema que vaig publicar en aquest bloc. Poesia que em va venir per inspiració divina...
    En quan a la lletra i la foto, la meva critica, és merament estètica i constructiva. Disculpa si he ofès amb el meu anòmal humor.
    El teu relat Addictes al joc ja et vaig dir que està escrit amb summa mestria. Jo seria incapaç, doncs les normes de puntuació no les domino gaire i el relat tampoc.
    Addictes al joc, és una història que a mi se m'escau aliena, perquè en el mon dels homes amb els homes la manera d'aconseguir satisfer la libido funciona totalment diferent. Nosaltres no estem per festeigs, galanteigs i sopars..etc. No, nosaltres pitgen l'accelerador al moment i aparquem el cotxe a la cantonada de seguida. Amb això deixo palès que no puc opinar d'una forma d'actuar que no és pròpia de la meva naturalesa. Però si et diré que el personatge masculí de l'escrit evidència dominar l'art de la seducció magistralment. Espero que amb aquestes paraules meves hagi donat resposta a la teva curiositat. Una salutació, Nil.

  • Grossota.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 17-09-2017 | Valoració: 10

    Abans que em penedeixi, ja que ho proposes, respondre a les teves demandes: suggeriments, propostes...etc. Bé, primer de tot crec que t'has de replantejar el format de la teva lletra. No pot ser que els títols dels teus relats doblin o qua-tripliquin, sobretot el relat PESATS, al nostres. Això denota ganes de sobreeixir entre la resta de relataires. I aquí el reconeixement es guanya amb talent i no pas amb qui la té més grossa... Després, opinió personal, canviaria la teva foto i no pas perquè no siguis un xicot macot, com diria la meva tieta teresina que Déu l'hagi perdonada. Sinó perquè que la dona que t'acompanya a la foto surt mig tallada de cara i en posició arronsada. Això fa sumís! O surts sol o mira de compartir l'espai amb ella. No facis com el meu veí Mohammed....
    En quan al relat "Addicte al joc", està molt ben escrit. domines l'escriptura. Personalment per a mi, un xic llong atès que em costa llegir narrativa. Però com t'he dit, està ben narrat. En quan al tema que toques més d'un se sentira identificat i tal volta riura. Ah! i també jo prescindiria de la foto de la imatge de la noia penjada a Pexels! Sembla una propaganda de detrítics... Però, bé ja no vull aconsellar-te res més. no fos cas que un dia jo em donés per penjar "Tios de calendari"....
    Salut! Nil.

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

130 Relats

269 Comentaris

107920 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".




El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni




.