ACROBÀCIA DE SORTS

La companyia estava gaudint d’un moment d’èxit aclaparador des que en Jan i l’Ernest feien l’actuació d’acrobàcies al trapezi. Cap altre circ arreu del món oferia una exhibició tan trepidant, ni amb tants trapezistes saltant alhora. Havien estat anys de durs entrenaments i un objectiu clar: el millor número acrobàtic de la història. En tenien la fórmula: havien guanyat el pols a la seguretat amb qui semblava que tenien un pacte. Transgredien qualsevol obstacle i la seva compenetració era tan gran que s’intuïen. No calia ni que es miressin.

En Jan i l’Ernest viatjaven sempre acompanyats del seu tècnic de seguretat amb qui havien dissenyat tots els estrops i cordatges necessaris per aconseguir que el número fos segur. Ell els vetllava sempre, a l’ombra, tenint clar a cada segon la corda que calia tensar.

Enguany tenien una fita important per refermar-se com els campions imbatibles: la gran competició mundial de circs d’Amsterdam. L’empenta de l’èxit els esmorteïa els cruiximents i dolors que arrossegaven. La concentració era clau i, entre bambolines, els dos germans feien el seu ritual imprescindible després d’un curós escalfament: fregaven repetidament el trèvol de quatre fulles que s’havien tatuat al canell. La sort la portaven integrada.

Comença la música com un batec profund, compassat, que es va accelerant i s’omple la carpa d’acròbates. Com estornells de vol inquiet van fent intercanvis de trapezi amb salts sincronitzats i ràpids; ara creuat, ara doble, ara triple. — Un, dos, tres, quatre, va!— El públic embogeix quan els dos germans apareixen com del no-res saltant de dos trapezis laterals, caragolant-se amb dos mortals creuats per acabar al trapezi central, que segueix el seu compàs impertorbable, un, dos, tres, quatre…

Però a l’ombra, el tècnic que els vigila sempre, avui té el rostre pàl•lid, està compungit i no reacciona. S’ha deixat als camerinos el seu trèvol de quatre fulles, que fins ara mai s’havia oblidat enlloc…