Àcid i místic: set haikús

Recordo el repte del Hendrix que vas guanyar. Així com el meu poema era molt dur i ple de ràbia, els teus Haikús són exquisits.

Records i que passis unes vacances d'allò més bé!

llamp!

Els teus comentaris sempre són amables i dolços, com el teu nom. Intueixo que com tu.
D'aquestes set perles, ja m'he fet un joiell amb aquella que diu:

Bullen les cordes
Com la sang que s'escola
Per dins la nota

Una abraçada,

Joan

Geni i grandesa... Els que li vulguis atribuir, al gran Hendrix -no ens barallarem ni em posaré ara prinnirat amb reflexions sobre l'espinosa qüestió del geni artístic-. Però això sí, crec que tothom ho concedirà: la grandesa del creador es veu reforçada, recreada -si no creada purament- per la capacitat del qui l'observa.
I si a sobre ho reflecteix amb tan condensat art... què més cal dir?
Doncs això, que en "En extàtica dansa
Ens il·lumines" tu també.
Petons,
franz

Rosabel!
L'enhorabona per aquests magnífics haikus, que retraten tan bé la música del Hendrix, una música que de sempre m'ha captivat, i que he trobat com d'una altra dimensió...
A més a més, vas tenir l'encert de posar-li aquests colors tan psicodèlics per acabar d'arrodonir-ho.
Felicitats!!!
Una forta abraçada!
FRANCESC

Ei, Dolça! Ja anava essent hora de que et fés un comentari. Em sembla que no te l'he fet mai.
Pel que fa al haikú número tres, doncs mira, jo, en la meva adolescència, vaig estar ficat en això dels àcids, i no crec que l'L.S.D. obri portes ni converteixi ningú en xaman. Al contrari, et destrueix. També tingues en compte que els noranta no van ser com la revolució de les flors, quan qualsevol en prenia i de la qual en Jimi Hendrix en va ser contemporani. Més aviat ha estat util.litzat als Estats Units per a experiments científics amb la ment, però controlats, fins i tot per curar malalties mentals ( jo tinc esquizofrènia, però això aquí no es practica i no estic prou informat per saber si se'm podria practicar quelcom al cervell amb àcid lisèrgic ).
A part d'aquesta observació, crec que has plasmat molt bé el que representava Hendrix i els àcids, tant en l'escriptura com en els colors, que són del tipus al.lucinògen que es sol veure a través de les imatges amb els tripis purs.
Avís a tothom: no proveu l'L.S.D., només destrueix i pot provocar greus malalties mentals. Son molt serioses, no cregueu en llegendes urbanes, amb això.

Una abraçada, Dolça!


Sergi

Una certa tendència per agradar-me els haikús fa que els escrigui i intenti copsar l'instant; d'altres vegades, només serveixen per crear una pinzellada de l'estat d'ànim del moment...

I els teus tenen la capacitat de síntesi i de globalitat, de pinzellar la genialitat d'en Hendrix, i de guanyar un Melorepte, el proposat pel teu paisà Francesc!


Felicitats, DP, per la delicadesa dels teus mots, d.

Paraules justes, precises, ni una mes ni menos.Be be bebe

Aiii !, això dels haikus se't donen molt bé. Els trobo tendres i efusius. Felicitats !
La síntesi és un do...