Acaronar un bes.

totes les besades que es fan a la vida fossin com tu les descrius...

màgic.


jOaneTa

Un títol molt suggerent. Acaronar +bes. dues de les coses més valuoses per demostrar afecte.

Hi ha també els petons virtuals. que no es noten, però se senten...

Doncs això: un petó virtual.

No se molt bé com explicar la sensació que m'arriba al llegir el teu text, però fins i tot el títol transmet com una pau o placidessa molt agradable.

Al llegir-te donen ganes de rebre o donar un altre bes. Ara mateix, encara que tots els dies els tinguis o els donis. Et donen ganes de besar amb tota la plenitut possible, assaborint.

besem a qui tenim a prop!

Un contacte, un bes suau,
no per ser curt, pot estar buit de passió,
desenfrenada .
si es curt, t'omple de desig.
i si es llarg, entrega i dona tendresa...

el bes és la expressió més dolça de l'amor. Més que el sexe explícit, qué és una altra cosa.
El bes és més íntim, més generós, més provocador.
Joan, ta teva sensibitat sempre em sorprén agradablement.
Petons

Jo veig diferents petons segons a qui van dirigits.
Un autèntic petó d'amor amb la parella em fa sentir un pessigolleig interior,una sensació de felicitat, de sentiment de joia per dues ànimes que s'han trobat i resten unides per sempre.
Un petó als fills, als nets, als parents més estimats, també em fan sentir una sensació diferent, també molt intensa, amb un sentiment d'entrega i de protecció, d'alegria per sentir-me "culpable" que m'omplin de felicitat.
Un tercer tipus de petó, el que el costum social imposa, que ha substituït l'encaix de mà amb les senyores pel refregar de galtes, que és sincer però que rellisca una mica ja que, segons el lligam evidentment, no provoca cap sentiment.
I encara hi afegiria un quart tipus de petó. El que surt espontani, intens, alegre, amb un altre home amb qui t'uneixen lligams afectius i nobles. Un cunyat que m'ha fet del germà gran que la vida no em va donar, de l'amic íntim d'infància i que ha durat tota la vida, del gendre que em fa tornar a ser avi, de casos esporàdics quan algú supera una malaltia greu o t'ajuda amicalment a animar-te en els moments durs de la vida...
Ja saps que soc molt sensible i no em fa cap vergonya dir-ho. Si n'és el cas ploro silent lliscant-me les llàgrimes galta avall.
Perdona la "tesi doctoral" que t'he fotut.

Crec, amic Joan, que resulta evident que ( tal com dius en començar el teu assaig ) tenies ganes d'escriure sobre el tema, i ho has fet no sé si de forma aventurada, però si des d'una perspectiva personal i afectiva.

Estic d'acord amb tu en què un petó és l'expressió d'un cert sentiment, encara que també pot ser part d'un ritual portat a terme per compromís: em refereixo a situacions de relacions socials o de feina, en què els afectes autèntics queden de banda; el mateix succeeix en gestos com donar la mà ( ja et vaig comentar un altre text sobre aquest tipus de contacte ) o fer una abraçada.
Per sort, més sovint són manifestacions sinceres i emotives!

En resposta a les teves paraules, t'envio un parell de petons espontanis i molt afectuosos,
Unaquimera

Molt ben dit.
T'envio un bes, company relataire,
Shaudin

Molt ben dit.
T'envio un bes, company relataire,
Shaudin