Absències.

Un relat de: Espurnes
La fragilitat d'un vidre,
pot fer-nos admirar
la bellesa subtil,
que un vel fi
vol amagar.


El privilegi del colom,
blanc i pur,
és admirar l'harmonia
de les formes
en el llindar de l'infinit.


Els ulls,
perduts en la immensitat del mar
cercant un record,
mentrestant,
mantenen l'esperança.


Potser es volen fondre amb l'oceà
per apaivagar el desig,
fill de les absències.

Comentaris

  • un poema excel.lent [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 20-09-2014 | Valoració: 10

    M' ha agradat este poema, està molt bé, és preciós i té un sentit molt positiu: Admirar la bellesa subtil... quina frase més bonica... Ha estat una lectura molt bona. Ets fabulosa, Espurnes... gràcies per compartir. I també et done gràcies per comentar el meu poema que havia posat últimament. Saluts i besos de Rafael

l´Autor

Foto de perfil de Espurnes

Espurnes

27 Relats

91 Comentaris

20909 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Tot sovint em sento espurna vivint en un espai infinit.

Com espurnes, volàtils, podem moure'ns en llibertat per l'immens espai de l'infinit. El veritable joc és la diversitat de formes, situacions, estats, emocions... tot és vida en trànsit ... envers la transcendència.
Inspira't i volaràs.

Vaig néixer una tarda de tardor del 1953.
Em varen regalar aquest nom: Esperança.
Jo em sento: Espurna.

La vida m'ha regalat un marit i dues filles que em fan sentir molt estimada i als qui estimo amb tot el cor, això em permet fer-ho extensiu al món.

Escric perquè m'ajuda a entendre'm a mi mateixa, al món i a alliberar ròssec.

Relats en Català em permet compartir i gaudir de les publicacions d'altres.

Moltes gràcies!

Si vols més informació:

http:espurness.blogspot.com

Esfontsararols@gmail.com