Abric de fusta

No mes per molestar als descreguts. Crec que es un bon poema. Crec que millor que UN NEN MORT. Estic segur que deus haver escrit molt fins arribar a nomes aquests 3 poemes reals. Es molt possible que la sintessi que altres no entenen en la teva poesia sigui tambe motiu mes tard de conflictes i polemica. Ara la polemica es si ets tu o no qui et comenta. Si son compnys de feina o no.

Jo no treballo a cap multinacional ni res per l'estil, no se qui ets ni a que et dediques pero nomes per molestar, voto el poema, el valoro amb deu, et defenc i el comento.

Com diu Jesus Quintero:

"jo tinc un peu a la terra i l'altre a la bogeria"

Sento haver fet posar a gent de mala llet pero no era la meva intencio. He arribat a la conclusio que aquests llocs web acaben funcionant com un clubet d'amics i tot el que surt fora d'alguns cercles creats amb els anys provoquen crispació a menys que s'entri amb cautela. Jo vull aclarir alguns fets:

En primer lloc nomes comentar que els meus amics i amigues si saben qui soc. Ho saben perque els he enviat molts correus on els disseminava els poemes. La gran majoria treballen amb mi (una multinacional amb centenars d'ordinadors conectats).

Aixo no es un delicte que jo sapiga. Ni tampoc es eticament reprobable.

Pel que jo he pogut saber, decenes de companys han seguit els meus escrits, alguns els han comentat amb molta benevolencia i uns altres amb no tanta (moment de venjança, jeje) entre companys. Jo soc director de departament i aixo dona molt de joc.

Se que entre la gent que a l'empresa escribiem hi havia uns 10 o 12, ,ara alguns s'han animat i en total a les tertulies que fem els divendres per la nit som uns 50. Hem creat un club de lectura i comentem els escrits de nosaltres mateixos. Alguns publiquen a joescric.com i altres aqui.

Us puc assegurar que la majoria d'accesos als meus poemes son de gent que esta lligada al meu mon, pero tambe us puc assegurar que molts d'aquestos nous comentaristes ara son lectors diaris de Relats en Catala i alguns ja son escriptors i escriptores. Crec que estic ajudant com tots vosaltres a dur a terme aquest projecte endevant.

El meu defecte es que he entrat molt tard. Aquesta web fa molts anys que funciona i jo amb les meves disseminacions hem arribat ara.

Se tambe que els meus "seguidors" no son nomes amics, tambe hi ha autors "consagrats" com dieu.

Tambe soc coneixedor que alguns d'aquests lectors revisen les estadistiques cada dia per veure com estan els "meus" poemes, pero tambe soc conscient del poc valor que aixo te.

Es absolutament segur que aquesta impronta dels meus poemes aniran baixant perque els "lectors habituals amics" ja estan començant a repasar poemes d'altres autors.

Si he fet mal a algu ho sento. No mes m'agradaria que no hi hagues tants prejudicis ni tanta mala fe. Jo no la he tingut.

mvidal bcn

per la valoració que tens. Per no dir moltes.

Primer: tot està dormit? No serà adormit?

Repteixes tres vegades la paraula fusta, i la veritat, no veig a sant de què. A mi em sona malament.

I no li veig gaire sentit. Sembla, i ara serè sincer, que l'hagis escrit "fumat" o que t'estiguis enfotent de nosaltres.

Tot i així, trobo que alguna imatge està bé.

Llàstima que la teva manera de fer a la web ens hagi posat a tants en contra teva, independentment de la teva qualitat.

Perquè jo personalment no tinc res en contra teva, però no m'agrada que algú faci trampes, com has fet tu.

I no em surtis que no ho has fet, que no estem cecs.

Boig!

Perque escrius tant poc?

Quina meravella, de veritat... la fusta! un material, aperentment, tan mut, tan inalterable, tan mort... perquè no ha res més mort que la fusta sacrificada, que una altra vida havia estat un arbre. Doncs tu, li has retornat aquesta vida i molta més. Enhorabona, de veritat, m'ha encantat!

Estic d'acord amb Capdelin i amb donablanca i amb la silvia_peratallada. Crec que aquest supera a UN NEN MORT i sinzerament es un dels poemes mes delicats i impactants que he llegit mai. Crec que ets un/a poeta magnific/a. Felicitats de tot cor i espero la teva propera composicio amb deliri...

poder escriure un poema sobre aquest tema tant poc usual, tu ho has aconseguit amb originalitat i bellesa.
El final: " i la nit el meu abric de fusta" = impressionant!!!
felicitats

subtil , curt i original, molt bo.
el vocabulari i la grmàtica molt fluides, suau i amb textures.

genial
amunt!

Espero que continuïs penjant poemes. Gràcies.

es precios i molt fotografic, m'imagino la fusta fent sorolls per la dilatació als meus peus i com sempre utilitzes termes i paraules que apropen a una simbologia tètrica o desagradable pero acabes construint un mon magic i precios amb molt poques paraules. Estic mervellada amb la teva poesia.

Eva
Salt 3 de febrer