abraçats

copsar un sentiment, una sensació, en poques paraules. Treure tot el que sobra i quedar-se només amb la idea bàsica del que realment es vol dir.

I ho has aconseguit.

Un barret per vós ple de lletres, per tal que continuis creant.

Una abraçadota!

Salz.

dir més amb menys paraules. Et felicito per aquests breus cinc versos, que expliquen d'una manera espectacular un fet tan impresionant com el de crear la vida.

Salutacions.

però efectiu??

La vida s'ha d'exprema, tal com tu ho descrius.
El meu vot nadalec per tu :-)
Un petonet. Pilar

vull estar sempre amb tu.

Mestre dels micropoemes, estic trobant la gràcia a sintetitzar així el que es vol expresar. Gràcies per donar la possibilitat de llegir-los.

Ah, merci pels sempre agraïts comentaris.

angie

Perfecte! M'encanta! Sobren les paraules d'estimació... Ja està tot dit, ara anem a viure el moment plegats, anem a donar un pas endavant...
Que senzill sembla fer poesia quan et llegueixo, broten les paraules en tanta serenor...
Besades!

gràcies per llegir-me i comentar-me.

Que bonica aquesta recerca de la vida en l'amor. Quina percepció més fidel del seu batec!

és un art ,el de l'amor. Un art misteriós i difícil i canviant,

de manera que cal que el conreïs amb constància, habilitat, paciència i molta generositat.

Et felicito jaumesb, perquè el que escrius és una mostra fidedigna que n'ets un gran deixeble.

Una abraçada!

els teus poemes destil·en amor i vida.
M'han agradat molt!

cames, llavis... fan que la vida no sigui caduca... fan que una perenne vitalitat animi les cendres d'allò tant rutinari...
una abraçada!

Pel poemes que he llegit teus, et felicito molt sincerament per aquesta capacitat extraordinària que tens d'imbuir les teves paraules amb els sentiments més intensos i forts, i fer-los gairebé gràfics. Poemes minimalistes que diuen més que el que es pugui dir amb moltes estrofes. Felicitats, de debò.

Una abraçada.

... a la vida.

Bonica frase, amb una fisura perfecte al mig. És tant curt que no sé què més comentar-te'n... només que em sorprèn sempre la poesia de versos tant curts, i la teva sempre és així; suposo que és perquè provinc de la literatura dels relats i la novel·la que jo sempre faig uns versos llarguíssims... em falten línies per explciar coses!

Et continuaré llegint,

-Filladelvent-