Abans no t`adonis

La piuladissa dels ocells sembla sincronitzada a l´hora amb el meu batec quan escric.
Sobre la dona policia que s`esmuny rere les mentides més innocents i una immensa puta de Manresa que em volia treure els quartos amb el cor més generós del gremi. Quina soledat més reparadora! Sols les cançons, les piuladisses dels ocells, els silencis, els àpats frugals, la rentadora que va dir prou...
Abans no t`adonis quedaràs enredada dins de la trama com si caiguessis atrapada en el teixit dolç de l`aranya mil•lenària, entre paraules, desitjos i versos harmoniosos.
Va rentar la roba a la banyera i em va demanar que li posés “Grease” al dvd. Vam cantar les cançons junts mentre menjàvem crispetes i encara insistia que li prestés cinquanta euros, que sí, que me`ls tornava el dia següent i després que li pagués un taxi a no sé on; tenia un mal de cap que no se m`anava amb res i no podia marxar al llit i descansar, havia estat un dia esgotador per estar de vacances. La dona policia, al dia següent revisava les meves pel•lícules i em va demanar que l`acompanyés a Barcelona, a la maquinista, quin remei, vam dinar i després es va afartar de botiguetes i d`olorar nous perfums, sempre atrafegada, mai no concretem en res. Internet és una capsa de sorpreses.
Vaig tallar uns trossos de llimona amb un raig de vi fred i després una mica de gasosa. Me`l vaig servir a la banyera on per fi vaig poder dormir. Quan un arriba de Barcelona a un lloc més perifèric i tranquil li sobta especialment el silenci, el primer dia especialment, fins i tot penses que aquell silenci tan misteriós es degut a una circumstancia especial que desconeixes. Estava repassant uns versos sobre la ciutat i gaudia d´una tranquil•litat balsàmica.
El ocells van trencar a piular, naixia un nou dia, abans no t`adonis quedaràs embruixada i et penediràs d`haver encetat aquest camí tan traïdor, ple de desolació i abocador d´esperits extraviats.