A un primer amor.

No m'agrada escollir perquè no vull haver de deixar anar. Perquè em fa por, potser, equivocar-me. Però cada vegada el camí va tancant-se més, i d'aquí a no gaire, ja seré entre l'espasa i la paret.

Avui, però, he decidit deixar-te anar; no seria just dir-te de quedar-te amb mi, perquè de fet, no ho sento així.

Hem tingut les nostres oportunitats, i perquè cada circumstància és diferent, no diré ''les hem deixat perdre'', sinó que les hem aprofitat d'una altra manera.
Però si pogués tornar a actuar, ho faria de manera diferent, només per tenir la certesa que és ara allà on vas on has d'estar.

Vull que sàpigues ( tot i que no sabràs ) que t'aprecio moltíssim i que espero no deixar mai de crear amb tu i tota la resta de grans amics aquests tan especials instants que en part, fan ser el que sóc.

Gràcies, ets fantàstic.