A peu per la ciutat

Baixo a peu i pujo caminant
De passeig, em trec les lleganyes del meu cap
Penso i navego sense rumb
pels carrers de la ciutat

He travessat totes les places
Em sé els seus racons i els secrets que amaguen les façanes
Pam a pam, a la retina,
els carrerons de tots colors, grisos i grocs

He sobrevolat els seus terrats
i he enfonsat el dit al seu melic
per palpar-li les entranyes

Ella em dóna i jo li sóc generosa
Li somric cada matí i l'espremo fins ben entrada la nit
M'obro pas pels carrers de la ciutat
Sóc la princesa de l'asfalt

Parelles estimant-se decoren el paisatge,
em fan l'ullet els llums de neó
mentre avanço decidida
escoltant la seva remor

Barcelona té banda sonora
L'admiro cantant
Pas a pas,
harmonitzo arpegis cansats

Llargues hores de lectura en un cafè
o menjar ràpid a les quatre de la tarda
Ningú qüestiona les meves lleis

El plaer d'actuar sense ser vista
en un decorat pensat per a mi
Entro i surto i estimo com sé
Lliure, improviso sàviament

M'endinso pensarosa a la filmo
on m'assec amb solitaris dispersos
Quan es fa fosca la sala
despullem confidències a trencallum

Estimo la gent dels seus carrers,
potser perquè no em parlen
M'ensenya tots els seus rostres
i destrio els que m'atrapen

Em deixen estar trista i plorar amb llibertat
Si els encomano un somriure
desdibuixen fesomies circumspectes
i pinten ganyotes fresques d'infant

Ciutat cosmopolita on tot s'hi val
Sóc ningú però part de tu
Si vull en puc ser protagonista,
si m'ho proposo, una artista

Només sóc el que desitjo ser a cada instant
Ara una estudiant commoguda pel saber,
ara una noia que olora colors a la Boqueria,
ara l'amiga al bar dels miralls,
però sempre la teva amant

El batec de la ciutat em tira al carrer
Les seves artèries em guien el pas
a ritme circular
Flueixo lleugera per ses venes
de retorn a la llar

Ciutat, profunda humanitat:
de la bondat extrema
a la pena més gran

Velejant per la seva immensitat,
m'abraça la fortalesa

Acompanyada en soledat,
navego sense rumb
pels carrers de la ciutat