A les amistats...

Penso en la vostra veu i ploro. I no ploro per plorar, ni perquè vulgui plorar. Ploro perquè ho sento, i no vull evitar que sapigueu el que sento.
M' imagino la vida sense vosaltres i la veig buida, i trista, ofegada entre intents de vida completa.
No vull aparentar res. Tampoc vull reprimir-me de transmetre res.
Necessito les vostres paraules, tastar el vostre món.
Compartir passos, i vols.