A la sorra

Buscar i buscar... Buscaves tossudament entre el muntó de sorra! Ja et deia que allí no trobaries res.
Dia rere dia el muntó era més gran, i tu te'n pujaves dalt de tot i començaves a endinsar les mans... Menejaves tota la sorra, de dalt a avall. Quedava repartida de manera desordenada. T'entristies, no trobaves el que buscaves.
"Què busques?" Et repetia jo tots els matins a l'arribar front el muntó. "Res, res..." Era la teua habitual resposta...
Una vegada dalt, com cada matí, menejaves la sorra, ràpidament... Res, una altra vegada havies perdut el temps, entre la sorra no hi havia res. Sorra i més sorra...
Ploraves, cridaves, cridaves, cridaves... Se t'acabava la paciència. Necessitaves trobar allò que et llevava la son, la fam, l'alegria, la veu...
Estaves desconcertada, les nits sense dormir se't notaven a la cara... La mirada perduda, les mans fredes, la boca seca... No eres persona, estaves ja mig morta!
L'última vegada que et vaig veure al muntó de sorra ho vaig passar molt malament, quasi tant com tu.
Vas córrer fins la vora del muntó, et vas llançar damunt, els crits sonors arribaven fins l'alta punta del poble, et rebolcaves com un animal salvatge. Semblaves posseïda, el teu cos no responia, es movia bojament sol! Ningú se't podia acostar. Sols la sorra i tu! De sobte vas parar i et vas posar a plorar. Acariciaves la sorra tendrament, les llàgrimes es mesclaven amb el teu preciat tresor... Sorra, tot era sorra! Allí mateix vas morir, de tristesa. Et vas desplomar a terra, la sorra t'envoltava tendrament, com si es tractara d'un ésser que t'estima...

Allí mateix va morir ton pare anys abans... Rodejat de sorra, buscant alguna cosa que mai sabrem...