A l´home l´acomiaden de manera fulminant

I es veu molt clarament com un home d´uns 50 anys puja les escales, davant hi ha dues dones molt joves de nacionalitat Tailandesa. Diu el fiscal que tenen 13 i 14 anys respectivament, que ho han comprovat i que ho poden demostrar.
L´home del vídeo tem una sentència important, en aquest fotut país han posat fil a l´agulla i volen que el món ho sàpiga. És un cas delicat, algú haurà de pagar els plats bruts.

El 22 de març de l´any 2011, 7 executius de l´empresa multinacional catalana IT Futur fan cua al mostrador de facturació a la terminal Sud de l´aeroport del Prat, a Barcelona.
El vol LH4475 s´enlairarà a les 12.10 en direcció Bangkok, passant per Munic. Hi ha una dona japonesa que es discuteix amb un policia a l´altre extrem de la Terminal. A fora plou.
El número 2 de la cua pregunta al número 3 si ha estat mai en una "casa de barrets d´allà baix". Riuen. La megafonia de l´aeroport recorda en un volum innecessàriament elevat que els passatgers vigilin les seves pertinences. Ningú escolta.

Habitació 115, Hotel Peninsula. L´aigua calenta surt massa calenta o massa freda. El número 3 de la cua del Prat fa un renec en veu baixa. Se sent un presentador de la CNN dir alguna cosa sobre l´escalfament del planeta.

Coses que han passat abans d´aquest moment en què la tovallola que hi ha a terra es va quedant xopa amb el regalim d´ell:

1- Visita d´una fàbrica a 49 km de la ciutat, els ha recollit un minibús de 15 places, l´aire condicionat ha fet més suportable el tràfic i els sots de la carretera que han hagut de patir, un cop fora de l´autopista.
2- Reunió amb l´area manager local i repàs del seu pla de negoci, ja aprovat, però no actualitzat per la direcció general.
3- Repetició d´instruccions telefòniques al cap de recursos humans sobre la necessitat de ser exageradament diàfans en els processos de contractació del personal de fàbrica, incidint en la obligació de fer efectives les disposicions i regulacions internacionals amb les que IT Futur es compromet des de l´any 2007.
4-Comunicació directa amb Manresa desde les oficines de Bangkok, a casa tot va bé. Resposta a 4 correus electrònics poc urgents.
5-Dinar amb els números 6 i 7 de la cua del Prat en un restaurant tailandès informal i no massa net a uns 200 metres de la seu d´ IT Futur.
6-Paraules, notes, preguntes i respostes amb Madam Lee, l´ arrogant cap financera local, una dona severa i extremadament perspicaç.
Anàlisi de resultats, propostes, avantatges i oportunitats al voltant d´una taula rectangular plena de papers, bolígrafs, i homes en corbata. Breu pausa de 7 minuts per prendre cafè o te. El te és fluix, el cafè ningú el toca.

El número 3 de la cua, turmentat pel que va fer, pensa queixar-se de l´aigua a la recepció de l´ hotel. A baix l´esperen. Quan surt al carrer, l´aire pesa. Hi ha llums per tot arreu i la nit diu vine amb mi, sóc rica i plena.






Això d´ ara passa noranta-tres dies després, quan aquell fill de puta li permet, a la fi, trucar a Catalunya. Va molt brut, tremola i prem els números amb dificultat, li diu que ha de parlar, que la beguda el va perdre, la conversa es grava. De la família de l´acusat, no se'n parla. Tot plegat és força lamentable:

-....
-M´agraden les dones, ja ho saps.
-Ja.
-De putes no hi vaig sovint, l´última vegada va ser amb tu i el meu cosí, imagina´t.
-Mmm...
-Feia una calor terrible, vam començar a veure Singha com idiotes de vint anys..
-Mmm..
-El Ribot ha vingut sovint, coneix el país i va i diu que hi ha un lloc collonut, que hi hem d´anar. Tothom reia molt, havíem begut massa però recordo el merder de gent, un taxi o dos. Ah! Si.., una baralla en un lavabo. De cop i volta érem només dos...
-Tu i el..
-Si...la mare que les va parir, em fotien mà per tot arreu..
-I tu què?
-Jo reia com un burro i el fill de puta del Ribot va marxar sense dir res. I les putes aquelles que si anem a dalt, que si amb les dues juntes, que si no se què et farem amb la polla...
-Collons...
-Després se'm presenten aquells tres xinos de merda i em treuen d´allà en pilotes sense deixar-me dir res...
-Et van fer mal? Això ho hem de..
-No no, un parell de calbots però..el que em fa por és que em canviïn de presó, al nord hi ha gent que no vull..

La conversa s´atura. Algú plora. El món és fosc i dolorós.

-...Podràs sortir-ne, t´ajudarem entre tots...Ep! Em sents?
-No sé què dir-te, què vols que et digui.. A vegades un...tot és dolç i un es deixa anar i és com si...
-Però no et van dir l´edat!
-.....
-No?..



Hi ha, en aquell penal ple d´ insectes molt grossos i de criminals bàrbars, una mena de celobert on, de cop i volta, cau un xàfec ferotge que neteja la pols i alleuja el pes de l´aire.
Algú pensa, xop, que la mort seria tan plaent com espantosa.