Cercador
A flor de pell. Haikus
Un relat de: Nefertitissageta directe al cor;
enyor d’un passat.
Crits silenciosos,
somriures desdibuixats;
amor que crema.
Lluita, crida, viu!
Nebulosa del passat,
torna a brillar, pots!
Comentaris
-
Fabulós!!![Ofensiu]free sound | 25-01-2011 | Valoració: 10
Tot crema...i tot brilla...
Deixa de plorar... pots tornar a estimar.
Bona nit!!!
Lluita, crida, viu...i també somriu!!
-
Els pètals de la flor...[Ofensiu]onatge | 13-01-2011 | Valoració: 10
MAR DE LLÀGRIMES:
El mar sempre és viatge, l’onatge sempre abraça la platja i les roques...
SAGETA DIRECTE AL COR:
Ai el cor, batecs i batzegades, cançó, ritme, bressol de vida.
ENYOR D’UN PASSAT:
El passat, passat està, les seves flames ja no et serveixen per foc d’avui, ni el seu caliu no et tornarà a escalfar...
CRITS SILENCIOSOS:
El crit del silenci, el crit de la vida, el de l’amor, el de les llàgrimes, el crit del somriure i el de viure...
SOMRIURES DESDIBUIXATS:
Els somriures sempre són estels, de vegades els falta l’aire i el vent, però sempre tenen per barret el cel...
AMOR QUE CREMA:
Ai l’amor! Unes vegades és foc, altres flama, però sempre és la fornal on agafem tremp per viure, i l’enclusa on ens forgem...
LLUITA, CRIDA, VIU!
Viu, crida, lluita, no deixis morir mai el teu crit ni la teva lluita.
NEBULOSA DEL PASSAT:
El passat sempre el vestim amb massa sol o massa núvols...
TORNA A BRILLAR, POTS!
Sempre podem renéixer de les cendres més grises. Una sola carícia amb accent d’amor ho pot TOT!
Gràcies per les teves paraules.
Des del far una abraçada amb barretina.
onatge
l´Autor
105 Relats
126 Comentaris
86706 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84
Biografia:
Nascuda en un vell paratge de muntanyes he buscat afligida un món on cercar la calma, la llibertat... Però en el fons, sempre he estat una persona híbrida, distinta a tot i a tothom. I davant d'aquesta nostàlgia, únicament he vessat llàgrimes amargues i m'he autoavdicat una condemna per ésser invisible davant d'un món perfecte, per la meva manera de concebre aquest. Però he perdut milers de trens, he viatjat al més enllà; però algú m'ha donat una embranzida... No sé qui sóc, on vaig... Únicament escric, perquè és en la poesia, en cada mot on puc ser tot allò que sempre he anhelat. L'únic port que aporta calma al meu cor.Últims relats de l'autor
- Et recordo
- Nit de Sant Joan. Cercant la màgia?
- Fractures
- Reflexió política psicològica
- 17 de juliol. Què ens està passant?
- Aturar-se per fer de nou un camí
- Una amistat, una muntanya russa?
- La crua i pura realitat
- Nits de festa, nits d'alcohol
- És un refugi
- Batalles perdudes. Aires de superioritat
- Quan sents que no gaudeixes de l'estiu
- Cansada, desenganyada de...
- 4 de setembre....
- A la seva cala estant