Animals. PART 1/3: Un passat turbolent

PART 1: Un passat turbolent

Pocs saben a quina classe de negocis vaig dedicar alguns anys de la meva vida, dels vint-i-cinc al trenta, aproximadament. Una període no massa llarg durant el qual vaig poder exercir de nou-ric i gaudir dels avantatges de ser-ho, que, certament, no són pocs.

Nascut en una família humil i més aviat mediocre, en acabada la carrera que tants esforços m'havia demanat, vaig començar a treballar en un magatzem de productes de cuina cobrant quatre euros l'hora, i quatre i mig l'hora extra. La feina no tenia res a veure amb el que havia estudiat, Biologia. De fet, era més aviat el contrari: enlloc de remenar i estudiar els animals, omplia ordenadament extenses rengleres amb artefactes que, tard o d'hora, haurien de servir per preparar un animal per a ser menjat.

Amb aquest panorama i tenint en compte com n'era d'ambiciós en aquella època, no vaig saber dir que no a l'oferta que em va fer un vell conegut del barri, en R.C. - que és el nom que li van posar els mitjans de comunicació el dia de la seva detenció, anys més tard -. L'oferta era la següent: ell em donaria setmanalment una motxilla amb una adreça a dins i jo l'únic que havia de fer era adreçar-me al lloc indicat, carregar el sobre que em donessin i retornar-li discretament la motxilla en un lloc prèviament acordat. Aleshores, si no sorgien complicacions, rebria una compensació suculenta en agraïment a la feina feta. Coneixia, en un grau certament menor al real, el risc que corria si acceptava el tracte, però no vaig pensar-m'ho dues vegades abans de dir que si.

Pocs mesos més tard, m'havia convertit en un dels principals traficants d'heroïna del districte on vivia. Movia importants fortunes de diners i, fins i tot, vaig aconseguir treballar com a "autònom", fet que, més endavant, em salvaria d'anar a la presó juntament amb R.C. Al principi feia les entregues cara-a-cara, però mica en mica vaig anar recol·lectant un cert nombre de repartidors que feien la feina bruta per mi. Certament, lliurar el sobre a mans d'un toxicòman ansiós no era cosa gens agradable.

Per aquelles dates, tot rutllava perfectament: havia reduït l'horari de treball al magatzem, guanyava i gastava més que no hagués pogut mai imaginar, tenia temps per a mi i per al gimnàs, i, el més important, ni la policia ni cap conegut pròxim no tenien la més mínima sospita de l'existència del meu negoci ocult. Aquesta "època gloriosa", però, es va acabar en sec una tarda d'estiu, per pur atzar o per gràcia divina, qui ho sap!