2n d’ESO C. Dimecres. Cinquena hora, de 12:40 a 13:40. Classe de Mates.

Un relat de: Berta Marcet
És dràsticament incòmode aquest silenci. És violent i tot. Aquest edifici no està fet pel silenci i tanmateix el silenci a classe, quan hi és, és màgic. Sento rastres de la seva presència en tot allò que els sentits poden percebre. Olor minvant d’hormones en ple auge, el tacte d’un forat ple de tinta blava a la meva taula, papers de plata fent sardana al voltant d’una brossa de reciclatge de paper, jaquetes i paraigües anònimes al penjador del fons i aquesta llum. La llum de la vida real, la llum dels seus pensaments, la llum dels seus neguits, dels seus desitjos, la seva llum. La llum d’un créixer, d’un futur, d’una existència per escriure.


2n d’ESO C.
Dimecres. Cinquena hora, de 12:40 a 13:40.
Classe de Mates.

A.O
Odio amb tota la potència que existeix el meu nas. Puto nas. L’odio més que a la novia del meu pare. Ella té un nas normal, però no l’odio pel seu nas perfecte, l’odio perquè és imbecil. El meu nas és lleig, és horrorós, és una merda de nas.

El nas del Max també és lleig i ell no sembla tenir problemes amb ell. El nas del Marc és bonic. Em quedaria bé un nas de noi? Definitivament no, hi ha nassos de noi i nassarrons de noies. Totes les coses de noies crec que són més boniques, així petitones i finetes.

El nas de la profe també està bé, però és clar, ella és que ho té tot bé. Ho té tot bonic, el coll bonic, les orelles boniques, els turmells bonics, les selles boniques, els ditets bonics. També té el cul petit, com el meu. Crec que podria canviar un cul gros pel meu nas.

Què faré amb el meu nas? Me'l vull operar. A veure...vaig a buscar clíniques operació estètica. Merda, veig que a tot arreu s'ha de tenir 18 anys. No podré suportar esperar 6 anys més amb aquest nas.


M.P
Què collons és això? Quina absoluta i insultant merda de tema. A qui li interessa saber què és un logaritme? No seré matemàtic, mai faré cap feina que em demani entendre què és un collons de logaritme. I així de fàcil, si alguna vegada ho necessito, pagaré a algun cap quadrat d’aquestes que m’ho faci i “andando”! Jo tindré un bon futur, tindré una bona feina, ja ho sé, els meus pares són normals, jo sóc normal i el meu futur serà normal. Anormal són els logaritmes.

Tant se val què acabi fent, econòmiques, empresarials, advocat. Faci el que faci serà normal. En aquesta classe hi ha gent que no és normal. Em fan una mica de pena. No puc entendre perquè no tothom té una vida normal com la meva, L’Ari té una mare que treballa netejant cases, el pare de l’Iker és alcoholic i es veu que la lia molt, pobre Iker, quin marron. La germana de la Paula és mega anorèxica i es veu que tot plegat és un bon percal a casa.

Hi ha gent que te vides molt complicades i molt estranyes. Per què la meva no? Ja m’està bé, he! No em queixo pas! Crec que la vida no normal té coses guais, però viura-la cada dia i ser la teva vida definitiva, doncs no. La vida normal no és tant emocionant, però definitivament crec que és la millor, així, normal, com la meva.


G.R
Si tothom ha follat alguna vegada jo també ho sabré fer no? Vull dir que és una cosa que es porta fent des de la prehistòria, què carai! Fins i tot els animals ho saben fer, bé…no sé si saber-ne és la paraula, vull dir que això ho sabem fer tots els animals, pensem o no pensem si sabem fer-ho. Per què crec que no en sabré? En realitat no tinc cap ganes de veure el pitu de l’Arnau, crec que si el veig em farà fàstic. He d’intentar com sigui que hi hagi el llum tancat i molta molta foscor. No sento vergonya del meu cos, tindré vergonya si li veig el pitu. Em queden 3 dies i només tinc ganes de que ja hagi passat el moment i ser definitivament no verge i després ja veurem, però verge ja no seré. L’imen dels pebrots rebentat. Que fort que totes les persones del món hagin passat per això. Em sembla sorprenent. Potser trobo la manera de trencar-me jo l'himen, ho busco a google en una finestra d’incògnit? que friqui que sóc, tan se val, perquè igualment, representa que si me’l peto jo no seré verge però si que ho seré, no? Millor que tiri endavant, 3 dies i ja no seré verge mai més.


A.B
El Max em fa molta ràbia, com es pot ser tan perfecte? És intel·ligent i treu sempre les millors notes, és guapo i totes les noies sempre li somriuen les gràcies, gracietes que són realment ocurrents. Com ho fa? Se les deu preparar? Sempre sap què dir el tio! No, no s’ho prepara, és que ell és així, perfecte.

Sempre trobo perós a tothom, però a ell ni un. És que és atractiu. No m’agraden els nois, m’agraden les noies, tipus Sara o Mar, però si algun dia m’obliguessin a fer un petó a un tiu, seria el Max. Això sense cap mena de dubte.

Loga què? Una altra vegada a la parra, així no hi ha qui tregui bones notes. El Max mi te'l ell que atent i concentrat. Quin tiu més ideal. No, el què sento no és ràbia, només és que em fa molta enveja. Això, enveja perquè ell és perfecte i jo no, i ja està

Sona un timbre
Tot acaba
Tot torna a començar

Comentaris

  • Logaritmes.[Ofensiu]
    SrGarcia | 01-05-2022

    Una magnífica descripció de la ment d'una adolescent.
    Ara bé: si a segon d'eso els fan estudiar logaritmes,fa mot bé d'estar rabiant.

  • Retrat d'una classe[Ofensiu]
    Atlantis | 01-05-2022

    A partir dels pensaments de cada un dels personatges fas un retrat d'una classe i m'atreveixo a dir d'una generació.

    El teu llenguatge és fresc i ben escrit.

    M'ha agradat. Espero llegir-te més.

  • Oblit[Ofensiu]
    Prou bé | 30-04-2022

    Benvinguda a RC!

  • Una hora ben intensa[Ofensiu]
    Prou bé | 30-04-2022

    Tot i el tema dels logarismes, que no sembla motivar ningú, la classe bull de pensa-sentiments dels qual n'has descrit alguns ben significatius... Incloc els de la professora.
    Denota coneixement profund de la realitat de l'adolescència en el seu hàbitat escola!.
    Ben descrit. M'ha transportat a altres temps!
    Amb total cordialitat

  • Pensaments barrejats[Ofensiu]
    Montseblanc | 28-04-2022

    Sí que és màgic el silenci de les classes. Ho recordo de quan jo era estudiant. No és un silenci buit, al contrari, és un silenci que es forma amb la barreja de tots els pensaments de qui són a classe, professora inclosa. I a l'adolescència, precisament, és quan més ens bull el cap amb cinquanta mil temes. Tal com has posat tu, un exemple d'uns quants pensaments que ben bé podrien ser reals.
    Ben escrit i ben observat. Gràcies!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Berta Marcet

Berta Marcet

1 Relats

5 Comentaris

150 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Tutora de secundària. Professora de Ciències Socials. Noia encara i mare.