2 X 1

Aquell dia, poc després d'eixir a comprar, vaig veure, des de la carnisseria de la Jacinta, que una llum s'encenia al meu pis. Em vaig alarmar, ja que només la mare i el Joan tenen les claus del meu pis i la mama està de viatge amb l'Inserso a Benidorm i el Joan no dóna rastres de vida des de fa dos anys. Ràpidament, vaig arrancar a córrer cap al pis deixant a la Jacinta tallant el pernil a llesques fines. Quan vaig arribar a la porta del pis, vaig veure que estava mig oberta i que al final del passadís hi havia una tènue llum groguenca. Vaig començar a tindre por. Més que res, pel mal gust del lladre, perquè per a anar a robar al meu pis hi ha que tenir un mal gust de por.

Mentre anava inventant-me la personalitat del lladre (des d'un psicòpata pervers fins a un heroinòman tocat de l'ala) vaig veure la seva silueta a la sala d'estar. S'havia assegut al sofà i havia posat un CD al Radiocassette. Jo vaig entrar poc a poc amb un bolígraf a la mà (anava un poc flipada, volia amenaçar-lo amb el bolígraf i matar-lo a l'estil Casino) quan ho vaig veure tot clar.
-Joan!

Era ell. I la cançó que sonava era Boig Per Tu, dels Sau. La nostra cançó particular d'amor.
-Guillermina! - tota la vida li retrauré a ma mare que em posara aquest nom, em trenca l'aura de romanticisme.

Llavors, ens fonguérem en un gran abraç i ens posarem a ballar la nostra cançó. Sé molt bé que des d'aquest bar/ jo no puc arribar on ets tu.../ Però dins la meva copa veig/ reflexada la meva llum / Me la beuré...

Servil i acabat... Boig per tu

Era tan bonic. El Joan havia tornat. Mentre ballàvem, sentia que el cor m'anava a explotar. I Sau sonava hui més bé que mai.

FI1

* * *

Aquell dia, Guillermina va eixir de casa de bon matí a comprar a la carnisseria de Jacinta. Mentre Jacinta li tallava la llonganissa a trossos observà el seu pis i preguntà:
-Guillermina, t'has deixat les llums del teu pis enceses?
-No, per què? - li contestà aquesta.
-Mira la finestra.

Guillermina mirà la finestra. Les llums estaven enceses i les cortines descorregu-des.
-Potser siga ta mare, Guillermina.
-No, ma mare està de viatge a Benidorm en l'Inserso - es parà a pensar i digué -. Posa'm dues cuixes de pollastre i deixa-m'ho en aquest cabàs, ja vindré a arreplegar-ho.
-Molt bé.

Ràpidament, Guillermina escampà a córrer cap al seu pis.

Una vegada estigué davant la porta del pis se n'adonà de que les claus que guardava baix l'estora no hi eren i la porta estava entreoberta. No podia tocar a la policia perquè no duia el mòbil. Poc després pensà en avisar la Jacinta, però es donà conte de que la seua neboda, Maria Dolores Josefina, estava dormint. Tenia que entrar.

Quan es decidí, obrí la porta poc a poc i agafà un paraigua de l'entrada. El mòbil estava a la cuina, i Maria Dolores Josefina estava al dormitori. Va caminar silenciosament pel passadís amb el paraigua a la mà quan algú l'agafà pel darrere. Ella agafà la punta del paraigua i la clavà en la canyella.
-Poca vergonya, solta'm!

El lladre caigué a terra i Guillermina començà a pegar-li paraiguades.

Llavors, Maria Dolores Josefina es despertà, mirà cap al passadís i veié a sa tia arromangada fins al nas i pegant-li garrotades a un home negre.
-Corre, Maria Dolores Josefina, toca a la policia.
-A quin número?
-Al 112...O al 123...o al 11843...vés a la carnisseria i dis-li-ho a Jacinta!
-Vale - Maria Dolores Josefina eixí per la porta.

Al cap d'uns deu minuts Jacinta i Maria Dolores Josefina aparegueren i digueren:
-La policia està en camí... Mare de Déu, no mires, Maria Josefa Dolorida!
-Maria Dolores Josefina - la corregí Guillermina.
-Això.

Al final, els policies i l'ambulància vingueren i se l'endugueren. Resultà que el lladre es deia Manolito EsgarraBombos, un lladre qualsevol de la zona.

FI2