Cercador
13.02.99 -----> 7 anys!
Un relat de: xiuxiueig- Compartir:
I sembla ahí que m'assentava a taula per esmorzar i la mare em deia: nena, el Carles sabater a mort. Jo només tenia 9 anys, una nena innocent si, però plena de sentiments. El meu cor es va encongir de cop desprès d'haver processat la noticia, ja que no m'ho vaig creure al primer moment, jo insistia a ma mare que m'estava mentin, que només era una broma, però en aquell moment la radio ho va tornar a dir...en Carles Sabater a mort. Les ganes de plorar eren molt intenses, però em volia contenir, la meva mare era el davant, i doncs, k us penseu? Jo ja tenia el meu geni aleshores..! Recordo que si, vaig acabar plorant més tard, per ell, perquè trobava injust tot allò, perquè havia perdut una cosa que mai havia tingut, però que sempre era amb mi (i serà amb mi) abans d anar a dormi, amb el primer "cassete" que em van regalar fa multísim d'ells, de Sau, el més gran dels pecadors, hores i hores m'havia passat somiant com seria quan el veies cantant aquelles cançons en directa, dalt d'un escenari, ara ja no podria.
Tot un plegat de sensacions son el que m'han transmès avui Sau, a pesar de no existir ja materialment, sempre quedarà viu en els nostres cors, en el meu segur!
Cançons com Glòria, 10.000 anys i un dia, només ho faig per tu, poemes i promeses...i un munt de cançons més que em farien escriure més de 10 pàgines seguides, cançons que sempre fan posar la pell de gallina, cançons que expressen emocions al sentir-les....úniques. O altres com Foc al cos, corre corre't corre, màgic whisky... i 200 més! Amb aquestes qualsevol es queda ajagut a una cadira sense moure's! Fantàstiques! inoblidables! Totes elles et transporten cap al infinit, no em surten prous paraules per dir tot el que em provocava, em provoca i em provocarà aquest grup, i en especial, el que em provocava aquesta persona, que des de petita he admirat com a bon actor que era i com a més que especial cantant, gràcies per donar tot el que ens vas donar, espero que des de algun lloc pugis saber de tota la gent que t'estima.
He decidit escriure aquest text desprès de veure un concert gravat d'ells que per fi se'm ha baixat d'internet, he tornat a plorar, com ara fa 7 anys, i volia fer alguna cosa per fer reviure la seva memòria, per fer-lo reviure dins nostre un altre cop.
Comentaris
-
Quan vas arribar a la pàgina et vaig prometre un comentari...[Ofensiu]EmmaThessaM | 29-04-2006
... I mai trobava el moment per escriure'l. Avui, però, he arribat a RC, he escrit el teu nom al buscador i m'he dit d'"ara no passa!". Total, aquí em tens: perdó pel retard ;-)
El relat... Des del meu punt de vista subjectiu (i per tant, totalment discutible i obviable) m'ha semblat desaprofitat, és a dir, m'explico, m'ha donat la impressió que no n'havies tret tot el suc.
El relat parteix d'una bona base (a la narradora li ve a la memòria un record d'infància sobre la mort del seu cantant preferit) però, en lloc de construir el relat per transmetre a la lectora les sensacions que la narradora va sentir aquell dia(por, emoció, tristesa, nostàlgia,...) optes per "explicar" l'anècdota, no per "mostrar-la". No sé si m'explico. De vegades, quan escrivim un tema que ens toca de prop, tendim a llegir el text des de la nostra pròpia perspectiva, amb les nostres pròpies emocions. Llegim el text i no ens adonem que no són les lletres que tenim al davant el què ens provoquen aquests sentiments, sinó els nostres propis records, i pensem que hem escrit la setena meravella del món i que tothom plorarà d'emoció en llegir-ho... Però no és així. L'emoció la tenim nosaltres, no l'hem donat al text, però per nosaltres mateixos és molt díficil veure-ho, a no sé que rellegeixim el text molt temps després d'haver-lo escrit, sense l'emoció que ens embriagava en el moment de crear-lo (a mi m'ha passat multitud de vegades, de vegades llegeixo coses que vaig escriure fa un any o dos i penso "això és el què et pensaves que era tan bo?"; em sembla que a tu t'ha passat una cosa semblant en aquest text).
Així dons, crec (repeteixo: subjectiu, discutible i obviable) que hauries d'intentar aprofundir en les emocions del text: més adjectius que donessin intensitat a la narració, més vivència de la situació concreta en lloc d'optar per la descripció d'un record (sobretot al principi: la lectora entraria molt més al text si, en lloc de dir-li que la seva mare li va dir que en Carles s'havia mort, li parléssis abans de la nena que s'asseu a taula, li descrivissis les magdalenes i el vas de llet que que hi havia per esmorzar i li mostressis la cara preocupada de la seva mare, per exemple).
A més a més, com a apunt final, penso que seria important que intentés millorar l'ortografia (les faltes distreuen l'atenció de la lectora) i evitessis les abreviacions que s'utilitzen en els sms (estan bé en un context informal, però en un relat provoquen que la lectora es pregunti què hi fa un "k", per exemple, allà al mig i perdi el fil de la narració).
Conclusió: tens un bon material, aprofita'l i treu-ne tot el suc!
EmmaThessaM
l´Autor
25 Relats
33 Comentaris
24210 Lectures
Valoració de l'autor: 9.07
Biografia:
Hola a tothom!! em dic Ariadna i sóc de Barcelona.Espero fer-vos passar una bona estona llegint els meus relats, i també espero poder aprendre gràcies a els vostres comentaris, ja siguin positius o negatius.
******
Hi ha moments a la vida que saps que mai oblidaras, però per desgràcia també hi hauran que no passaran mai... per aixó necessito escriure, per els moments que sempre portare molt ben guardats i cuidats dins meu, i per expressar el meu desig encara denegat...
Un petonas a totes i tots!!!!
ariadna_5_@hotmail.com