12

Un relat de: ernestina

El cabdill tus. Darrera, dempeus, hi ha un mur d'escuts i destrals.

No, no, escolta'm tu: eren estrangers, gent bruta, gent dolenta, ja els coneixes.
Va, ´nem, acaba't això ràpid que és fosc i som lluny de casa.
I aleshores, què volies? Què li demanes al món? Eh?

Tus i treu pit com un milhomes.

Ningú no ens pren res aquí.
Ni gosa tocar-nos. Si ho fan, escollirem set assassins del pitjor crim i els donarem cavalls negres i dones verges i una carta que els obri el pom de l´infern si cal.
Que no gosin ficar el nas en aquest poble, aquí ningú no diu res ni es mou un bri de pols sense el permís de la historia, esteu avisats.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer