Opus 43, 4/10. Passió

Un relat de: jjordi

- Un cafè?
- Sí! som-hi.
L'Adela i l'Enric ja són davant la màquina del cafè. L'habitació queda arrecerada, i no hi ha ningú més. L'Adela, coneixedora dels costums de l'empresa, ha triat el moment adient, però no sap començar. La conversa vagareja per temes intrascendents, i l'Adela aprofita l'últim glop per fer el cor fort i atacar. L'Enric encara té la tassa plena. No li agrada que el cafè cremi.
- Enric, si continues així, t'hauré de denunciar per assatjament.
- Mmmmmmmh!
- Ho dic de debò, Enric
- Però, però què t'empatolles ara? - L'Enric dóna una passa enrera. S'ha espantat.
- Enric, no pares de mirar-me, de somriure'm, m'envies correus contínuament...
- Però això és normal, no?
L'esquena de l'Enric ja toca la paret. Així és com ella el voldria, arrecerat, arraconat, i sense defensa possible, amb el cafè a la mà. L'Adela s'hi tiraria a sobre, li esparracaria la camisa, el mossegaria, el xuclaria. Li crema la pell i una esgarrifança la sacseja. L'Adela voldria petonejar-lo, resseguir-lo, menjar-se'l, clavar-li les ungles a l'esquena. L'Adela voldria posseir-lo, fer-lo seu, ser seva, arrossegar-lo cap al terra i dissoldre's en ell. L'Adela voldria que fos ràpid, amb una intensitat salvatge, desesperada. Un cop, només. Després de conèixer la infidelitat del seu marit, a l'Adela no li falten motius ni ganes.

Però l'Adela ha triat el camí contrari. L'Adela acusarà l'Enric per cada detall de simpatia que ha tingut amb ella, i l'Enric s'anirà fent petit a poc a poc. La passió protectora de l'Adela pels seus fills l'obliga a circular en direcció contrària a la dels seus sentiments.

Comentaris

  • Inquietant.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 04-12-2006

    Inquietant la reflexió que poses a la ment de l'Adela, i a l'hora interessant, perquè fa pensar. El diàleg és creïble i àgil, i està molt ben escrit.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: