Opus 43 9/10. Èxit / fracàs

Un relat de: jjordi

Quan tenia deu anys vaig tenir el meu primer ordinador. Recordeu aquell trasto del Comodore 64? Aquelles tecles enormes feien cloc-cloc, com els esclops que hi havia penjats al magatzem, i que em deia l'avi que havia fet servir de jove. Recordeu els primers jocs? No els que vau comprar, com faríeu més endavant arreplegant unes quantes setmanades, sinó els que vau picar copiats d'una revista, línia a línia, amb la grafia exacta per evitar errors. Quantes hores us vau passar cercant aquella coma que us havíeu deixat? Era com calcar un jeroglífic. No enteníeu què volia dir POKE 348, però us era igual, perquè el que volíeu era jugar.

Recordo el joc dels bioritmes. Posaves una data, i et deia a quant estaves d'amor, de salut i de diners. La gràcia era que les tres línies sinuoses que apareixien a la pantalla no anaven mai a l'hora. Si estaves molt bé molt bé de salut i de diners, resultava que els afers del cor no passaven pel seu millor moment. I quan l'amor arribava a cent, t'havies quedat sense un duro.

Hi creieu en els bioritmes? No, veritat? L'Adela tampoc hi creu, però hi acaba de pensar quan ha estat nomenada nova Directora Comercial, plaça vacant que ha deixat l'Enric. Ara que l'Adela es troba en el cim de la seva carrera professional, li sembla que no tindrà salut per suportar l'absència del seu estimat. I és que l'Adela, com si fos una nena de deu anys, se l'estimava d'amagat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: