¿?

Doncs que té tres anys i camina pel marge d´una autopista. El trànsit és intens però la majoria de cotxes l´ignora. El sol és molt amunt i el nen aquell mira endavant i no tem el soroll ni les rodes ni el perill ni res. Una furgoneta blanca circula per la dreta, la condueix un paio sec i pàlid que posa els llums i comença a aturar-se lentament. El Polo que el segueix el pita dos o tres cops, però ràpidament s´adona del que està passant. Poc a poc el trànsit disminueix la velocitat, el carril de l´esquerra triga una mica més a reaccionar. En breus segons l´autopista esdevé una mena de caos confós i impacient. Els vehicles de més enrera no poden veure res. Només esperen, molt d´ells piten. El nen segueix ben dret i deixa enrere desenes d´adults en cotxes d´adults que valen diners i esforç i són part d´un món adult que s´atura i no comprèn. Cada vegada hi ha més conductors encuriosits pel caminant solitari del marge de l´autopista. No hi ha ningú a prop, res el reclama, ell camina sol, valent, silenciós. El tipus de la furgoneta blanca surt del vehicle, es treu una gorra blava i li fa un bon crit. "Ep! On vas! A qui busques?". Els conductors de més a la vora començen a sortir dels cotxes i caminen tímidament a una certa distància. "No em sents? On vas? I els pares?". Els dos caminen en paralel, darrera hi ha claxons i gent que no entent res. Fa calor. El nen, per fi, parla. "Deixeu-me en pau". I segueix. Segueix.