+ + +

Un relat de: Silent

Les oracions sortien dels seus llavis
en el silenci sepulcral
agenollada,
humil
i a les mans,
sostenint l'únic llibre que tenia
llegia les pregaries en llatí
que no entenia,
resignada,
pensant en el cel que l'esperava
després d'aquell infern en vida

i expiava aquell "pecat original",
cada dia

suplicant perdó,
compungida,
pel sacrilegi de ser dona,

agenollada,
humil,
ella resava
en el luxós temple d'un déu mascle.

Comentaris

  • Òndia, tia![Ofensiu]
    rnbonet | 09-07-2008

    Punyent, amb tota la força que cal per parlar (escriure) d'aquestos malabarismes penitenciaris (llegeix, per exemple "santa misión", que no sé si has arribat a conéixer).
    Un 'habitual lector' -i 'comentarista' de tant en tant-.
    I salut i rebolica, sempre!