...

Fa molt temps que vull xerrar amb tu però no havia trobat el moment fins avui. Sí, ja sé que he tingut tres anys per intentar-ho però no he pogut; fins fa poc no em sortien les paraules quan volia parlar de tu i molt menys entenia el que havia succeït (i això segueix igual).

Durant aquest tems hem coincidit molts cops i mentres a tú se't veia amb ella, ben feliç, jo tenía un neguit al cor que no em deixava estar tranquila. I no en sé el motiu. Potser simplement és la teva presència la que em fa estar neguitosa; potser és que, a pesar de tot, segueixo intentant ser fidel a la meva idea (inutil) de no defraudar-te.

Saps que és el més dur d'aquests tres anys? No és saber que ja res tornarà a ser com abans, no és veure que la distància entre nosaltres cada cop es més gran... El que fa més mal és tenir-te a tres metres i que no em miris a la cara, que facis el possible per a que les nostres mirades no es trobin.

I a pesar de tot, saps que si ets passés alguna cosa jo seria la primera en estar al teu costat, perquè sempre seràs aquell germà gran que no he tingut. El meu protector. Aquell que m'enviava missatges preocupat per si estaba bé quan jo li feia una perduda per dir: "soc aquí".

Molta gent ha dit i diu que jo estic penjada de tu. Que estic enamorada i que el que em pasa és que estic gelosa perquè estàs amb una altre persona. Però tu i jo sabem que no és cert. Que el que jo sento per tu va molt més enllà que l'enamorament. Des que et vaig conèixer, ja fa deu anys, vaig quedar meravellada per la teva forma de ser i et vaig posar molt amunt (potser massa) i t'admiraba. Jo volia creixer per arribar a ser com tu i anava seguint el teu camí mentre construia el meu. I no volia fallar-te. I volia que estesis orgullós de mi...

No sé si algún cop ho vaig aconseguir, ni si ho aconseguiré alguna vegada. Però seguiré mantenint la flama viva per si algún cop, de casualitat, t'enrecordes de les tardes en que venies a fer-me virgueries al PC, dels dissabtes en que no paraba d'estar per tu, de les acampades en que era feliç, del viatge a Santiago, de les promeses...