Això té solució? Estàs de conya...

Ja fa casi dos anys que tot va començar. Que tot va canviar. Que vas decidir donar un gir a la teva vida. Supòs que volies que fos un canvi positiu però... ha sigut així? Estàs segur de que has guanyat més del que has perdut? Pensa-ho bé abans de contestar.

Pens molt amb tu, encara que també he de dir que no tant com a nes principi, i de cada vegada que hi pens em pos més trista... es suposa que hauria d'haver-me refet de tot, haver seguit endevant sense pensar amb tu, però saps perfectament que eres (i segueixes sent, perquè negar-ho!) un pilar imprescindbile en la meva vida.

Tu vas decidir deixar-me a un lloc, qui sap si per sempre o per una temporada, i jo segeixo aquí... apartada... i la veritat, hi ha moltes cose que no entenc! Perquè em saludes quan vas tot sol? Perquè em negues la mirada quan estàs amb ella? Aquella bruixa... no, no, no t'equivoquis! No estic diguent que la culpable del teu canvi sigui ella, però si has de reconèixer que si ella no hagués aparescut en la teva vida, les coses no estarien com estan des de fa tant temps, a que no?

L'altre dia vaig pensar en tu! Si, ja sé que no és una cosa gaire destacable perquè hi penso molt en tu però aquesta vegada va ser per un fet "casual". Em trobava a la meva habitació, ordentant calaixos (que ja tocava) i vaig trobar un troç de paper on tenia transcrits alguns missatges de fa un temps. Ni t'imagines el cumul de sensacions que va recórrer el meu cos quan, en aquell paper, vaig veure un missatge enviat per tu que posava: "Siiii! tornarem a estar junts!! :)"... no crec que t'enrecordis ni de que es referia però quan jo ho vaig llegir vaig toarnar arrere en el temps i un somriure es va marcar en la meva cara en el mateix moment en que els meus ulls es posaven tristos.

Ja et deix, que és molt tard... només una pregunta més!!! Ho deies de veritat això de que tornarem a estar junts?