Cercador
Temps
Un relat de: ..ElEnA..- Compartir:
Necessit temps per oblidar-te, per veure't com un amic, per mirar-te als ulls i poder dir el que vull dir-te. En no "electritzar-me" cada vegada que em roces, a no estimar-te amb la força que t'estimo avui...
Abans érem com dos roses grogues que creixen compartint terra, que es necessiten per seguir endavant. I ara? Ara ja no sé si necessites la meva aigua o si soc jo que, sense la teva presència, no puc seguir endavant...
Necesit temps per a que em coneguis com realment soc. No soc com et penses ni com t'he mostrat, et falta molt per sempre qui has tingut al davant. Si no m'he mostrat "real" és per por i perquè no em surt quan estic amb tu...
Perdona'm tot el mal que t'hagi pogut fer i tots dos estarem millor, molt millor...
Comentaris
-
uo![Ofensiu]kispar fidu | 21-04-2006
ieps! bones! (ostres tu, perdona per no passar-me abans per aquí! Bé, de fet si que m'hi he passat... el dia que vas dir-me que hi escrivies... però diria que no vaig arribar a llegir tot el relat així que no vaig poder comentar-te'l! i ara se m'havia esfumat del cap ja!)
mmm, parles de qui em penso?
Temps al temps es sol dir sovint... segurament funciona, o potser és sols de vegades l'única solució possible... però tot i així és dur seguir endavant quan el que més voldries camina més enrere i en una altra direcció...
que vagi bé!
ens veiem per aquí,
Gemm@ -
m'he perdut...[Ofensiu]Menorca | 19-02-2006
... perquè no sé de qui xerres. però segur que pots segur endavant, amb aquesta persona o sense, encara que sembli que es molt impossible al principi. m'ha agradot molt sa imatge de ses dues roses creixent juntes i compartint sa terra.
fins es pròxim relat, guapa.
Besos -
Costa [Ofensiu]Yuna | 13-02-2006
molt dir adéu quan estimes tan, però hi ha raons que superen el cor..
Cuida't
l´Autor
6 Relats
9 Comentaris
4709 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
Fa poc més de 20 anys vaig neixer a la capital de Menorca, Maó, i des d'aquell dia no he deixat de sorprendre'm per les coses més senzilles. Des d'octubre ja no visc sota el mateix sostre que els meus pares; m'he independitzat amb dues amigues més.La meva vida està passant per un moment diferent a tots els viscuts fins ara i, realment, no sé cap a on em porta...