vols dir que es fictici?

Un relat de: petit marrec
Fa mal
Es inevitable i dolorós
Estar aprop i sentir-te lluny...

Veure com companys de viatge marxen
Sense dir adéu perquè segueixen allí
Tenir la necessitat de crear el teu lloc
De defensar-lo sota capa i espasa
De protegir-te a tu mateix
De convèncer-te que saps, quan en realitat..
No saps que saps....

Tancar-te o esperar el teu moment ajagut
Esperar que et vinguin a cridar
Tot fent cua, sense saber on acaba ni on comença

Cansat de donar la ma a torçar
I agafar les coses amb cura per a que no caiguin
Quan veus el terra ple de merda i gent que hi cau
Algu m’ajuda a aixecar-los?
I si hi caic jo també? M’abandonaran com a ells?...

Productes socials de necessitats humanes
Ja no es tracta de diners
Ja no es tracta de fer o desfer
Sinó de sentir-se útil, acompanyat i valorat.
Ara bé la gran pregunta, no pas com estàs...
Sinó qui ets? Que ets? Que fas?

Comentaris

  • És molt bo i de qualitat[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 29-10-2013 | Valoració: 10

    Senzillament és molt bo. M'ha agradat molt llegir-ho. m' ha encantat. les seues paraules. Un salut. Rafael Molero Cruz

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de petit marrec

petit marrec

52 Relats

50 Comentaris

32473 Lectures

Valoració de l'autor: 9.27

Biografia:

Qualsevol persona es pot sentir identificada amb la majoria de relats que poc a poc vaig publicant a mesura que visc, ja que no son fets inventats ni sense rere fons sinó que són oportunitats que dona la vida i que aqui han pogut quedar preses d'unes linies i uns mots. , amb permís de marxar quan a elles els hi escaigui oportú.

Gràcies per compartir estones de plaer amb mi, tot llegint els meus relats.

Desitjo que siguin del vostre gust, i sinó que m'ho feu saber.

Escriure el que sents, vius, veus, penses... pot esser part de la sal de la teva vida.