Quan aprens a escoltar com plou

Un relat de: petit marrec
Un dia dur?
Seus al balco esperant la pluja
Una gota de calma
Freda, que et faci sentir pell de gallina
Fer-te sentir viu
Una gota de vida
Que fara creixer una planta
O un sentiment
Tanques els ulls
Reconeixes tot allo que t'envolta
En el moment en que les gotes xoquen
Respires...
pensaments fugaços i desendreçats
Olor a entorn
Els arbres creixen
Les obres avançen
La vida avança
Els problemes es solucionen
Els pensaments es van endreçant dia a dia
Ens tornem a sentir
Pluja estimada
Despres d'uns quants dies assolellats.

Comentaris

  • Lecram | 18-10-2018 | Valoració: 9

    Uau...si amic...uau, miau :)

    Quan a prens a escoltar com plou, o quan aprens a escoltar el vent, el mar,...son petites coses que ens porten a una nova dimensió sovint amagada per el brogit del dia a dia o dels nostres pensaments també...i en aquesta dimensió en on ens trobem amb el nostre jo més autèntic.

    Un plaer tornarte a llegir...t'envio una fortissima abraçada

  • La bona pluja[Ofensiu]
    Montseblanc | 10-10-2018

    La pluja és com quan fas un reset al disc dur, com quan esborres un dibuix que no t’acaba de sortir, o llences a la paperera el mig relat en el que t’havies encallat. La pluja neteja la pissarra per començar de nou. I a la vegada que les voreres i les fulles dels arbres van quedant netes de pols, l’ànima queda lliure de pesos.
    Precisament fa una estona, aquí al poble, plovia i feia sol, i jo caminava amb el paraigües obert, com tothom, però em moria de ganes de tancar-lo...
    Gràcies. M’ha encantat.

  • Pinzellades.[Ofensiu]
    Nil | 09-10-2018 | Valoració: 10

    És ben curiós... jo, que les vuit hores laborals estic amb plantes i arbres, perquè sóc jardiner, i mai em fixo amb les petiteses de la natura com fas tu de forma molt romàntica. I és que jo ho veig tot en un conjunt, com un quadre i sense fixar-me en les pinzellades. I a vegades em sap greu... En canvi quan sóc dins casa passo pel passadís i toco les plantes, les miro i els hi parlo mentalment. Amb els mobles faig igual, antics i amb una història al darrere. Per contra, a on treballo, mentalment, entro en el cos, la ment i , quan hi és, la bellesa i la sensualitat dels transeünts amb els que em trobo a diari. Potser perquè tu estàs en la flor de la vida, potser ets una persona d'amors i desamors, potser només amb l' escriure t'obres al món que t'envolta... potser, potser, potser... m'ha agradat llegir-te. Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de petit marrec

petit marrec

52 Relats

52 Comentaris

33252 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:

Qualsevol persona es pot sentir identificada amb la majoria de relats que poc a poc vaig publicant a mesura que visc, ja que no son fets inventats ni sense rere fons sinó que són oportunitats que dona la vida i que aqui han pogut quedar preses d'unes linies i uns mots. , amb permís de marxar quan a elles els hi escaigui oportú.

Gràcies per compartir estones de plaer amb mi, tot llegint els meus relats.

Desitjo que siguin del vostre gust, i sinó que m'ho feu saber.

Escriure el que sents, vius, veus, penses... pot esser part de la sal de la teva vida.