Potser avui

Un relat de: petit marrec
Potser avui no veus res
Hi ha boira i fa fred
Cauen gotes de pluja i …
Ningú es para al carrer

Avui vaig més enllà
Baixant una trista escala gris
M’he posat a riure sol
El vent em mulla la cara
Una gota m’ha caigut nas avall
Fins a acariciar els llavis

He tornat enrere en el temps
Fent memòria de vells moments
Quan somniar era parlar de futur
O fins i tot de desitjos junts...
Torno a somriure innocentment
He fet un parada en el meu camí
M’he assegut en un esglaó
No m’importa la pluja, ni tan sols em sento molest...
Som un % d’aigua que quasi ningú recorda...

Desperto dins del meu pensament
Amb una cançó de fons i amb la ment desordenada.
Veig petits grans de sorra freda
Caient l’un damunt de l’altre sense barrejar-se
Suposo que com a la mateixa realitat...
Per por? Per sumar una mica dels altres al teu jo?
Textura agradable i fins i tot...
Podria dir que em provoca escalfor
Em permet enterrar els peus...
Segurament perquè em fa sentir protegit
Perquè penso que algú es pot apropar a les meves pors
Si no els tinc coberts...

Pluja, olora a pluja
El cel esta recobert de núvols
Em provoquen confusió
imagino formes inexistents.
Em poso els cascs
reprodueixo la primera cançó de la llista
tot canvia, colors, formes...

Fixo la mirada a l’horitzó
Algú empeny les onades amb molt d’esforç
I arriben a resguardar-se al castell de sorra
Cada onada m’explica una història
Del que ha vist, el que ha viscut
I de la gent que ha viatjat amb ella,
De les nits que ha naufragat amb la lluna de companya
I dels dies que el sol escalfava els seus freds matins
Sembla que la cançó que he escollit
i el senyor que mou les onades
hagin parlat d’aquest moment
van a l’unisó i és preciós l’espectacle....

Ha vingut pel darrera
Tot passant els braços per sota dels meus
Apretant-nos en una abraçada
Recolza el cap al costat del meu
i em mira dolçament...
porta el cabell llarg
em fa pessigolles a l’orella...
i fa olor... a tu !
Gràcies....t’estimo.
Ens asseiem, jo entre les teves cames
Tu al darrera protegint els meus pensaments
Els nostres somnis i pors...
Algú diria que del fres peró...
No, el fred ens protegeix als dos
Protegeix la meva imaginació
Que acaba de crear aquesta fantasia

Ei, em criden, obro els ulls
Segueixo baixant les escales...
Dos minuts de real irrealitat.
Arribo a casa
Tanco llums i portes, i obro la finestra
Observo, escolto, oloro...
Tanco els ulls i puc repetir
Escena a escena el que he volgut veure
Necessito dormir entre els teus braços
Una nit mes...

Segueix essent tant estrany
No et veig, no se si m’abraces...
Han picat a la porta i com fum
Tot ha fugit
El meu espai personal, la meva historia...
Tornen al meu cap
Com una onada al mar
Potser podré repetir-ho altre cop,
Potser no vull tornar a tancar els ulls
Per sentir-me així.

Voldria dir que t’esperaré
Que no ha estat només un altre somni
D’un noi que viu mes allà que aquí
No vull perseguir a la vida
Ni enterrar les pors sota la sorra

Vull llençar-me al mar
Viure les històries
I sobretot permetre’m el luxe
De seguir escrivint
Escoltant, olorant....
Vull trobar el meu espai de persona
Deixa’m escriure lliurement
Sense entrar al meu cap.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de petit marrec

petit marrec

52 Relats

52 Comentaris

33282 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:

Qualsevol persona es pot sentir identificada amb la majoria de relats que poc a poc vaig publicant a mesura que visc, ja que no son fets inventats ni sense rere fons sinó que són oportunitats que dona la vida i que aqui han pogut quedar preses d'unes linies i uns mots. , amb permís de marxar quan a elles els hi escaigui oportú.

Gràcies per compartir estones de plaer amb mi, tot llegint els meus relats.

Desitjo que siguin del vostre gust, i sinó que m'ho feu saber.

Escriure el que sents, vius, veus, penses... pot esser part de la sal de la teva vida.