Del Puc al Vull

Un relat de: petit marrec
Ja ha arribat
Et trobes davant de l’ordinador
Redactant objectius personals
Invertint hores per decisió pròpia
Escurçant el teu jo social per ells
Tanques els llums i els ulls
Però no pas el cervell
Ell, segueix funcionant
Fent volar mots i adjectius
A mode de presentació Powerpoint

Sona el mòbil
Ja és hora de llevar el cos
Cafè, suc de taronja, dutxa...
És desperta el cervell
El sents bategar
A la recerca de nova informació

Tanques la porta, encens el llum
Comptes fins a 10
Autobús, metro, ferrocarrils...
Un dolç petó de benvinguda
Dinar, mirar-nos als ulls...
Un cafè i un té per endur

Fas sonar el timbre i responen
Obren i ja hi tornes a ser
Davant d’un ordinador desconegut
Cercant imatges
Fent volar la imaginació
Cada dia sembles nou
En una mateixa feina
Olor a impressores
Manca de temps
Preparat o no, ja es l’hora
10 ments diverses
Amb mirades
i vides totalment dispars
emmarcats per esser desenmarcats
deures,agendes,creacions...


tot comença amb un puc
anar al lavabo, canvi de lloc, fer...
propostes, valoracions...
un crit, una paraula malsonant
soroll...
mans que s’aixequen
pretenen multiplicar-te per 10
necessites aire
surts, deixant tasques a fer
ella vigila
reculls la resta de material que no duies
reinicies la manera de fer i dir
obres la maleta esperant atenció
mirades atentes
fins que ho treus...
és allò no esperat
allò que fa córrer el desig
i alterar el temps, caràcter, formes...
tot es transforma en un VULL.



Que és el que canvia?
Segueixo al davant
Sense haver separat la vista d’ells
El terra s’omple
Olor a llibre trepitjat, paraules malsonants, retalls de llum...
On es el sol que hi havia fa una estona?
Tothom marxa
Escombra, recollidor, bosses...
Mires enrere
Avui tanques els llums
Mirada enlaire
Com si plogués
Però...
És dins teu que cau pluja
Autobús, ferrocarrils, metro
Seguretat, calma, llit
Espai per mirar l’avui a la cara i aclarir-li les coses
Avui es avui, ni demà ni ahir
Extreure somriures de tempestes
I tancar el llum
Dutxa d’aigua calenta
Inhalar, expirar i enlairar-me
Tornem’hi, es pel que lluito
Es en el que crec
Tornar del Vull al Puc


Comentaris

  • jornada esgotadora[Ofensiu]
    Imma Cauhé | 31-01-2015

    Com m'he sentit identificada en aquesta successions de tasques que ens porta la vida del treball. És un no viure i no tenir temps per gaudir dels moments de la vida.
    Jo vaig adonar-me quan vaig jubilar-me, a partir de llavors, tot el temps era meu i podia distribuir-lo com volgués. Procura que en tu sigui abans i puguis repartir el temps guardant-te uns moments cada dia per dedicar-los a tu.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de petit marrec

petit marrec

52 Relats

50 Comentaris

32463 Lectures

Valoració de l'autor: 9.27

Biografia:

Qualsevol persona es pot sentir identificada amb la majoria de relats que poc a poc vaig publicant a mesura que visc, ja que no son fets inventats ni sense rere fons sinó que són oportunitats que dona la vida i que aqui han pogut quedar preses d'unes linies i uns mots. , amb permís de marxar quan a elles els hi escaigui oportú.

Gràcies per compartir estones de plaer amb mi, tot llegint els meus relats.

Desitjo que siguin del vostre gust, i sinó que m'ho feu saber.

Escriure el que sents, vius, veus, penses... pot esser part de la sal de la teva vida.