Voldria saber

Voldria saber
si el temps passa
o realment
mai arriba a deixar-nos
la seva cicatriu
i ens perdem
entre el nostre etern
present,
clavant-nos mirades
i pensaments.

Voldria saber
si a l'altra banda
hi ets tu
o si el món s'acaba
més enllà
d'aquest poema.
Potser les notes
d'aquesta balada
són la veu
de teves-meves
mentides.

Voldria saber
on em porta
el camí cap a casa.
On se t'emporten
els somnis,
ara que ens separa
la por
d'estar junts
i no saber estar-ne.

Voldria saber
si m'estimes
-d'aquella altra manera-
i els records
no et cauen
per les galtes,
a vegades.

Voldria saber
on van a parar les llunes,
per què no tremolen
entre tenebres.


Voldria saber
si la vida són dos nits,
si la lluna serà plena,
si tinc permís
per deixar-te
una altre estrella.

Voldria saber
si som capaços
de saber,
si aquest és fruit
de la ignorància,
si el temps passa,
si deixa cap rastre,
si ens perdem
clavant-nos mirades
i pensaments.

Voldria saber
de què esta feta
la teva mirada...

Voldria saber.