Foto de perfil de Massagran

Massagran

Barcelona,

18 Relats, 34 Comentaris
15660 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Qui sóc no té importancia.
Què sóc, m'ho diràs tu.
Com sóc, amb el temps canvia.
Per què sóc, això sí és fotut.

Però et dono quatre pistes de les que solem donar:

- Vaig nèixer amb la "democracia", el 6 de Desembre del 1978.
- Aficionat, entre d'altres coses, al cant, la literatura, el teatre, les llengües i les persones.
- La motivació per escriure me la va donar la incapacitat familiar de mantenir les coses al cap més de tres segons. El pare duia sempre un llàpis a la butxaca i algun paper i jo el vaig imitar.
- Escric quan estic molt content o quan estic ben desanimat. La resta de mesos sóc gairebé l'home més feliç del món.
- No tinc parella...i els meus amics no entenen perquè...jo tampoc.
- Per davant de tot: Gràcies.
- Per darrera: Ho sento.
- I mentrestant: un somriure.

El meu correu:
socasterix@hotmail.com

Últims relats de Massagran

  • No em surt plorar

    Massagran - 18-10-2007 - 938 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Estic trist avui i ja no em surt plorar. més

  • Qui vota, rebota?

    Massagran - 12-08-2007 - 847 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Avui vull ser columnista de diari, d'aquells picants, d'aquells que sovint reben, o bé totes les crítiques, o bé l'elogi constant de quatre incondicionals. Avui, vull crear polèmica. Parlaré de la condició humana. De la misèria humana. més

  • Aquesta tarda sóc tot teu.

    Massagran - 29-07-2007 - 917 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    En el silenci d'aquesta plaça, sota la mirada de tots els estels del cel, mentre la campana de Santa Anna ens beneïa, reposaves en els meus braços. Parlàvem, rèiem, teniem por... més

  • Un secret compartit

    Massagran - 29-07-2007 - 1078 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    ... més

  • Darrera les muntanyes.(cançó)

    Massagran - 11-06-2007 - 915 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Fa molt temps que la volia escriure, que la volia cantar. Encara ets aquí, encara amb mi. més

  • Meteorologia i susceptibilitats.

    Massagran - 24-05-2007 - 845 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Aquest home gros i de posat setciències ha fet el pronòstic mentre una alenada de fum de tabac ros dolent es barreja amb les seves paraules sortint per tots els orificis superiors excepte per una de les fosses nasals que deu estar presuntament atapeïda de mocs més

  • Des d'ara. (Cançó)

    Massagran - 19-05-2007 - 928 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Una vegada vaig estar enamorat. Ara ni tan sols jo entenc la màgia d'aquest somni però el teu nom ha tornat a aparèixer sota l'ombra de les paraules. més

  • Vull l'ombra de les teves paraules.

    Massagran - 18-05-2007 - 980 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    És per tu. I sóc tan poc valent que ni m'atreveixo a anomenar-te. Ni tan sols sé com sabràs que és per tu. més

  • Dissabte.

    Massagran - 16-05-2007 - 925 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Dissabte... Per fi dissabte. Sempre et descobreixo, dissabte, perquè no duus el repicar insistent del despertador d'agulles ni la veu de baríton fumador de tabac negre del locutor de la ràdio, ni les seves notícies escandaloses o la situació del trànsit a primera hora del matí. Dissabte per fi. més

  • Només vull un petó II/ Cita a cegues III

    Massagran - 15-05-2007 - 1019 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Aquest és un relat que ve seguint-ne d'altres. 1. Cita a cegues (de Foster) 2. Només vull un petó (de Gemma34) Sense demanar permís i amb total indiscreció m'he colat enmig d'una relació de relataires per ficar mà a la vostra bossa d'històries. Espero que us agradi la tercera part. Deixeu-me advertir-vos, però que, com no podia ser d'una altra manera, he deixat la història a l'aire per si algú té ganes de seguir endavant...Ho sento, no he pogut resistir-ho. més

  • Una coneguda.

    Massagran - 15-05-2007 - 711 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Ella és l'amiga d'un amic que, al seu torn, és el cosí d'una noia que vaig conèixer per casualitat en una festa de la germana d'un vell company d'escola. més

  • Una companya

    Massagran - 11-05-2007 - 823 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Ella és més aviat poc agraciada, més aviat avorrida, més aviat massa xerraire. més

  • El tren trac-trac

    Massagran - 10-05-2007 - 1070 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    No puc dir tren que no dic trac-trac. Em passa des que, quan era petit, el meu avi, al cel sia o allà on vagin els avis que ensenyen cançons de trens trac-trac als seus néts, em va cantar, dins d'un tren trac-trac la cançó, precisament, del tren trac-trac. més

  • Malgrat tot el cirerer ha florit.

    Massagran - 10-05-2007 - 904 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Des de fa molt de temps que no escric res. Ni a tu, ni a mi. Ni tampoc toco la guitarra. Des de fa un temps que penso. O potser seria millor dir que fa un temps que el temps em pensa. més

  • La mare

    Massagran - 10-01-2007 - 828 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Sortir de l'armari a casa només costa un instant, moment en el que tot surt de dins i retorna com la bola d'esfondrar edificis de les películes. més

Últims comentaris de l'autor

  • Massagran | 02-05-2008

    Bona tarda, Gessamí.
    Agraït pel teu comentari ara que el temps començava a acumular massa sorra damunt dels meus relats.
    He entrat a descobrir alguna de les teves paraules i he triat aquesta història juganera perquè humor i erotisme m'han semblat coses dificils de barrejar en un escrit.
    Ho has aconseguit prou bé, m'ha agradat llegir-te i he sentit les olors.

    Des del pou buit de les musses, una abraçada

  • Massagran | 08-08-2007

    ...l'extructura de la història i el tema que tractes així com la manera d'escriure que tens.
    I la història m'ha deixat amb un nyigo-nyago de sentiments que no sabria definir-te. M'agradarà buscar el llibre que recomana el company "Cafè Metropol" doncs alguna cosa s'ah remogut per dins i el dubte m'empeny a resoldre'l....serà que també vinc del món científic.
    Gràcies

  • Massagran | 31-07-2007

    Jo també pateixo, últimament, l'enfermetat de trobar-me, de cop i volta, mirant al meu voltant des de fora del meu cos...M'adono que he perdut la capacitat de l'essencial, jo la tenia i m'ha caigut pel foradet dels pantalons...

    Últimament genero dosis de mala llet que rebenten exageradament en atacs hostils a qui gosa plantar-me cara en les minúcies de la vida...

    Una empenta a qui camina massa lent, un cop de volant a qui va pel carril bici, un dit del mig al conductor que m'apropa massa el morro del cotxe, un moc farcit de paraules conceptualment inintel.ligibles per la massa humana a qui intenta fer veure que no em veu, un cop de mirada i un cop de cap a qui gosa fer una broma que no trobo de bon gust, una resposta carregada de ràbia continguda a qualsevol comentari que considero fora de lloc...

    Últimament em surten les coses molt malament, vull dir que mai m'havia importat tan poc no somriure a un altre.

    Últimament també em sento més sol, més incomprès que mai.

    Últimament em fa l'efecte que si desapareixo només se'n adonaria ma mare tot i que no li faig gaire cas...

    He de canviar però estic cansat d'haver-me de cansar per ser feliç...

    I malgrat tot sóc un paio optimista (té conya que ho digui en l'últim paràgraf) però és així, i que sempre he venerat la Vida i l'alegria per damunt de totes les altres coses...M'estaré fent gran?

  • Massagran | 30-07-2007

    Saps que faig jo?
    Tinc 5 comptes de correu i d'aquesta manera classifico la gent segons el que m'interessa.

    1. a.Persona coneguda personalment. Objectiu: Mantenir un contacte.
    b. Persona coneguda personalment. Objectiu: Una qüestió concreta que ens ocupa (possibilitat de mantenir un contacte). Consulta diària. Continguts bons a exel.lents.

    2. a.Persona coneguda personalment a la que mai li hauria demanat l'email. Objectiu: Amabilitat i mentida per omissió.
    b. Promocions, concursos, registres a pàgines web... Consulta setmanal. Continguts relatius, esborrables la majoria.

    3. Compta universitaria. Objectiu: Relacions amb professors, rebre informacions de la universitat. Consulta bimensual o quan t'enrecordes

    4. Compta de la feina. Objectiu: Relacions laborals, instruccions i informacions de la feina. Consulta diària a la feina. Continguts...ves!, de feina.

    5. Compta bloquejada: És de les més pràctiques. Ningú em pot escriure si jo no l'afegeixo a la meva llista de correu. Objectiu: la dono quan ni tan sols tinc ganes de saber absolutament res d'allò o d'algú. Consulta: mái. Continguts: Nuls...jejejeje

  • Massagran | 27-07-2007

    ...ara fan aquesta merda de segells enganxifosos que no hi ha per on agafar-los i als que disfrurtàvem amb les vores serradetes de dents ens han fotut la gràcia, l'elegància i el que perdura....ves quina mandra...

  • Massagran | 27-07-2007

    La complicitat dels dos, més enllà del paper que representen, des del mateix moment que es troben en la mateixa habitació fins que es fonen...una escena molt divertida...per quan el diàleg que tindran a partir d'aquell moment?

    Pensa que d'aquí te'n surt una obra de teatre impressionant sobre la devilitat del'ésser humà quan s'enfrenta a les seves pròpies pors...

    Reflexiona-hi, diga'm alguna cosa i ens hi posem...És una assigantura pendent que tinc.

  • Massagran | 27-07-2007

    És divertit i fresc. M'ha fet riure! Veus com jo sabia que tens el do del enfotisme? (pel comentari que t'he deixat al de l'horòscop)

    Fins aviat...i respecte la carnissera...no et deixis perdre el món perunforat...

  • Massagran | 27-07-2007

    Em plau llegir-te després que les teves paraules em fessin l'ullet per damunt dels núvols. Gràcies per commoure't i sobretot per fer-me saber com t'havies commogut. No sé perquè part de la motivació de compartir els meus escrits aquí rau en l'acceptació o la crítica dels qui em llegiu, encara que no sóc dels més afavorits en els "L'editora destaca" o en "els més comentats" ni cap altre apartat i això no deixa als meus relats volar més enllà de l'illa de cases on han estat concevuts.
    Saps, perunforat? Aquest relat, el tema, vull dir, és un dels que sempre he volgut escriure. Per això, i potser també perquè encara no ho he fet, deixa'm dir-te, amb tota la tendresa del món, el que en penso.

    El títol no m'ha cridat, L'inici m'ha encuriosit i m'ha fet seguier endavant però a partir de la transcripció de l'horòscop del dia anterior has perdut la pistonada. Entenc, de tota manera, que em un text com el que el destí et va brindar aquell dia et quedis una mica en blanc.

    Crec que és un tema, donada la conclusió que n'extreus, en el que podries treballar per exprimir-ne l'humor: la comparació de la qüotidianitat real amb la qüotidianitat esperada o fins i tot desitjada, la influència de les paraules sobre un petit acte concret que et fa capgirar el dia sencer, l'anècdota casual que podria haver fet coincidir el text amb el teu dia...Té suc per riure, per riure's d'un mateix.

    Personalment vaig acabar de conscienciar-me de la inutilitat d'aquestes coses quan, després d'una relació llarga i dificil, quan el nas encara em feia mal del cop de porta que ell i l'altre em van clavar als nassos, em dedicava a llegir el seu pronòstic cada dia i trobava, en les paraules del vident de torn, les pitjors noticies i destins que hi podia haver. Durant un any vaig arribar a pensar que el pobre tenia molt mala sort perqué l'horòscop només donava mals auguris per a ell i la seva nova relació...
    ...però el que es quedava les nits en blanc i no deixava de plorar la seva absència era jo.

    Històries tristes a part, no saps com he arribat a riure amb el que escriuen aquests il.luminats, sobretot quan m'adono que som uns éssers molt febles quan els ulls se'ns escapen cap al requadre amb la figura del mig home mig caball.

    Si vols tornar a reescriure el conte et dono un exercici curiós que pot motivar-te.
    Compra un diari en una llengua que no dominis i busca l'horòscop...ja no dic res més...a veure que en surt dels teus somriures...

    Una aferrada ben forta!

  • Massagran | 26-07-2007

    Gràcies per omplir-me avui d'il.lusió i donar-me una empanta. Des de fa temps que tinc aquest desig secret...Llàstima que tot estigui, ara per ara, per fer. Un somriure per tu i un pel que et dóna VIDA.

  • Massagran | 06-07-2007

    ...se m'han contret els pebrots. Qui dius que desenterra la destral?

  • Massagran | 06-07-2007

    Porto mig any esperant que escriguis alguna cosa...
    Així no anirem enlloc, Dani...tanta imaginació ha de sortir per algun cantó...on escrius ara?

    Amb tot l'apreci del món i sense ganes d'apressar el que reposa.

  • Massagran | 06-07-2007

    ...encarcarat damunt les estovalles , perseguint amb el tou del dit cadascuna d'elles i presionant-les, l'una amb l'altre, per atansar-les a la boca, primer les més grosses i les més petites més tard.
    mmmmmm....dinar d'engrunetes, que bo!

  • Massagran | 06-07-2007

    ...que les paraules que en un moment just pronuncies no fan aturar la Terra. Llavors s'apaga la veu i el qui escolta arqueja les celles i intenta escoltar el final d'una frase que acaba amb un: "Tan se val, anem?"
    I llavors no hi ha més remei que buscar la màscara de reserva fins que tens temps per trobar l'arrel d'aquell arbre que vas plantar i que és l'únic amb capacitat per dir-te que val la pena viure. Això o la mà del qui t'acompanya, si hi ha qui t'acompanyi, que no és el meu cas, precisament.
    Un sonet preciós que ha acabat de donar la puntada de peu al meu fastigós divendres laboral i retorna les ales al meu esperit per anar a buscar l'arrel...
    ...A voltes, buscant un sentiment, aconsegueixes provocar tot el contrari: Sí, val la pena viure!

  • Massagran | 11-06-2007

    Hi ha algun tros increïble...quan demanes permís...és bonic però insisteixo amb això de la prosa...

  • Massagran | 11-06-2007

    Aquest és preciós però has probat mai d'escriure en prosa alguna cosa així?
    Llençar-te a fer una descripció més valenta dels sentiments?
    M'encantaria llegir-t'ho...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: