Ve Nadal i amb ell el teu adéu...

La teva absència cada dia es fa més gran
diuen que el record d'un cor es l'important
però de que serveix un pensament?
arriba Nadal i no hi seràs present...
Miro la teva fotografia i penso en el teu somriure
ploro en silenci i començo a escriure
quan tinc quatre versos rompo el paper
el llanço a les escombraries i surto al carrer
Corro cap al bosc on un dia tu i jo jugavem
i m'assec a la roca on sempre descansavem
parlo tota sola com si tu fossis allà
fins que me n'adono de que no pots contestar
m'aixeco i torno a casa amb resignació,
arribo i encenc la televisió...
Faig "zapping" cercant algo per no enyorar-te
però no faig res més que torturar-me
totes les pel·licules són de Nadal
a totes surt algú obrint un regal...
Families unides celebrant una festa,
grans sopars de luxe que inclouen orquesta,
nens asseguts vore l'arbre cantant una cançó
i recordo aquella que cantavem amb tant amor:

" Ve nadal amb alegria venen els reis i ve cap d'any compartim amb mans amigues desitjs de pau les campanes rialleres ja repiquen tot anunciant: ara ve nadal, ve nadal..."

Tanco els ulls imaginante al meu costat
entenc que encara no ho he assimilat
te n'has anat i no tornaràs
aquest any no m'abraçaràs
i malgrat els meus esforços per creure que ets aquí
se que no es cert, perque ho va voler el destí
però això no m'ajuda a no plorar
perque el teu record fa que m'enfonsarà
dins un món on tot segueix com fa un any
dins un món on visc un engany.

Nadal arribarà d'aquí un mes
i l'aniversari del teu adéu vendrà amb ell
reviure aquell instant que em costa olvidar
i intentaré somriure per poder-te recordar...