Vaig pensar, en veure't a tu, Palau, en genteta d'avui...

«Palau! Com t'estimam», deien abans
poetes afamats i sense còlic a
dedins l'amor, tot pura força eòlica
de vent i de remor i mans amb mans.
El món sempre ha estat senzill. Els més grans,
amb els petits, menjaven un pa amb oli que
els feia tornar grans sense catòlica
idea bruta amb trull de déus i humans.

Cosa ha passat, Palau. I no sé quina,
per molt preservativa i molt pudenta
i flaca i sorprenent, quan un l'afina.

Com t'estimam! Vindrà la gent dolenta
a dir-nos que és un nyap? Lluita calenta
en contra de Tendresa clandestina!