Una nova vida

Un dia emocionant, avui. Un divendres que es presentava com qualsevol altre però que quedarà marcat de per vida. Almenys per a alguns. Avui he sabut què serà el fetus que engendra la XXX, una companya de feina. Tot just fa dos dies, ja en parlàvem, d'avui. Ella desitjava amb totes les seves forces que fos un nen. El per què? Ningú no ho sap. Pot semblar una galindaina, però... no ho sé, m'ha alegrat el dia el fet que em digués que sí, que el seu desig s'havia complert, que el seu nadó seria un Àlex. I he reflexionat. Per un moment he demanat a Déu, sense creure-hi, que aquest Àlex, que curiosament portarà el meu mateix cognom, tingui més sort a la vida. Que no se senti mai sol. Que gaudeixi de cada moment de la seva infància, que tot just començarà al maig. I que mai giri la vista enrere, desitjant esborrar quelcom del seu passat. Que estimi son pare. Però sobretot sa mare. Perquè és una gran persona. I a més a més… no sé, les mares posseeixen quelcom de màgic, d'especial... no creieu? [...] És el gran dia de l'Àlex. Bé, és el gran dia de la XXX. El dia gran de l'Àlex serà quan neixi. Friso d'emoció de pensar-hi. M'encanta començar de nou. Encetar alguna cosa, i quan acabi... poder dir que jo i només jo n'he estat l'autor. M'encanta. Començarà un llibre ple de pàgines blanques, esperant a ser emplenades. Almenys això espero. I reflexiono. I torno a pregar involuntàriament. I desitjo que no hagi de fer servir mai corrector per mirar d'oblidar una part de la seva història. I que no li arranquin pàgines del primer capítol. Perquè al final el llibre es fa pesat, monòton, interminable... I en moltes pàgines succeeixen molt poques coses. Però el començament no és pas així... És... és emoció, follia, ànsia de conèixer món. Perquè totes aquestes històries sempre tenen finals tristos. Els protagonistes moren… Els antagonistes? Cap història no en té. Són mites de la humanitat. Però... i els personatges secundaris? Com continua la seva història? Ningú no ho sap. He desitjat que el llibre de l'Àlex consti de 1000 capítols plens d'aventura. Però, sobretot, per damunt de qualsevol altra cosa, he desitjat que els protagonistes de les dues històries que han fet possible la seva pròpia, mai no desapareguin. Ni que molt menys morin en l'oblit d'aquells que pensen que han nascut del no-res, que el seu llibre és un monòleg...