Un simple moviment bucal...

Un relat de: Filantropia
L'home resta de peu en aquella parada de taxis, a l'espera de poder arribar puntual al "rendez-vous" que té just en 10 minuts. Ignorant que des de fa ben bé cinc minuts, el temps que ell havia necessitat per girar el carrer i arribar fins allà inclosa l'espera que encara perdura, té una espectadora.
Aquesta el mira fixament repassant-lo de dalt a baix, les cames llargues i fornides, amb uns quàdriceps que poden fer petar la tela dels pantalons en qualsevol moment, la camisa cenyida als pectorals que es marquen, els braços amb uns pectorals que sobresurten portant l'americana al seu límit elàstic. Ella també espera, espera que es giri i la miri. Encara que el seu perfil ja li mostra uns llavis grans i molsuts, però no la seva mirada. Li fa bullir la sang esperar que ell es giri i la miri, pot notar el batec del seu cor en seus genitals.

Les mirades es troben, els seus ulls són foscos, desafiants, a conjunt amb el seu color de pell. Ell es queda sorprès perquè la mirada femenina li delata que fa estona que està sent observat. Pot notar l'escalfor que li envia ella, el taxi arriba. Ell la repassa. Les seves mirades parlen, volen el mateix.

Ella no ho pot evitar i sense trencar el contacte mou lentament la llengua dins la boca fins al lateral dret, i sense obrir la boca, pica tres vegades amb ella el cantó fent moure la seva galta dreta al moment que cedeix i crea un relleu a l'exterior.

Ell pot notar en aquell instant la sang bombejar avall fins el seu membre que erecciona a cada picada que ella fa amb la llengua a la seva galta. Pot notar com creix picada a picada. I se la imagina el fent el que ella li ha enviat, se la imagina ofegant-la, se la imagina xuclant a la vegada que ella s'imagina fent-ho fins que pot beure d'ell.

Comentaris

  • Ho he provat[Ofensiu]
    kefas | 04-06-2018

    Lentament, amb els llavis mig oberts, he començat la maniobra de resseguir el seu contorn intern amb la llengua humida. La dona, des de l'altra banda del carrer, m'ha començat a mirar. Primer, de passada. Al cap duna estona he notat que em mirava amb atenció. He continuat llepant-me els llavis, aquesta vegada treient una mica més la llengua i aclucant els ulls per imitar el posat d'un místic extasiat. La dona, amb pas decidit, se'm ha acostat. Jo he exagerat la llepada lavial mentre movia poc a poc els braços, com posseït d'una picor mística. La dona ha arribat al meu costat i, amb veu ferma m'ha dit: "Jo m'hi posaria crema de cacau abans no se li tallim" . I ha continuat em seu camí. Mentre digeria la meva sorpresa m'he fixat en el rítmic i graciós compàs dels seus malucs. Aniré al gimnàs.

    Gràcies per la idea, amant de la humanitat. Segur que me'n sortiré.

  • Ostres...[Ofensiu]
    Montseblanc | 18-10-2017

    ...aquests dos van directament al gra!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Filantropia

Filantropia

18 Relats

25 Comentaris

8431 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Amant dels plaers, amant de la pluja.
Amant de mirar el cel, amant de la nit.
Amant d'estimar, amant de tu.
Amant de la vida.

"Les ganes de viure, ens faran lliures"