L'obsessió per viatjar

Cansats de la rutina, de cremar-nos darrera d'un escriptori, d'una màquina, un volant, un llibre.

Ens venen la llibertat, ens venen paradís, ens venen crèdits, ens venen cultures barates.

Cansats d'esbufegar, de la mala educació del client insatisfet, de la funda d'Amazon que ve trencada, de la nòmina que no arriba quan voldríem, del cotxe que no tira més.

Ens venen la necessitat de fugir, ens venen el fum, ens venen els vols low-cost, ens venen l'habitació de Booking "més barata".

Tot lluny, ben lluny. Tot diferent, ben diferent.

Per què?

Perquè el present, el dia a dia, no és suficient, necessitem més. Necessitem consumir més.

Cal viatjar.
No tinguis fills encara!
Viatja.

Cal viatjar.
No estalviïs per emergències.
Viatja.

Cal viatjar.
Estàs estressat.
Viatja.

Però la cultura, l'experiència, és viatjar, això no viu dins nostre, en el dia a dia com individuals? Com a societat?

Cal viatjar? O cal gastar? O cal escoltar?