UN REGAL AMB SEXE EQUIVOCAT

Ahir vespre parlant amb una meva amiga, vaig recordar una
anècdota de quan els meus fills eren petits. Us he de dir que no
hi havia pensat feia temps. D’animals de companyia sempre he
tingut i per recordar-los a tots, seria una mica complicat.

Alguns els recordes pel seu caràcter, altres per l´estimació
que els has tingut, a voltes per alguna peculiaritat dels mateixos,
i altres per l’empremta que han deixat a les nostres vides. I
en canvi altres passen de puntetes i quasi ni t’adones que hi son.
Sempre he pensat que els animals al igual que les persones
tenen alguna cosa mes, que jo anomeno també anima, potser
una anima diferent dels humans , mes si per mi ,tenen anima.

Recordo que era un fred dia de Desembre, els meus fills
feia temps demanaven un animal de companyia, en concret un
gat. De gos ja en teníem i els feia gracia tenir un petit felí a
qui acaronar. Ho varem parlar amb el seu pare i varem decidir
que seria el regal de Nadal.

Un dissabte quan faltaven dos o tres dies per Nadal varem
pujar al nostre 4x4 i cap a Barcelona falta gent. En aquell
temps a les Rambles encara hi havia parades de ocells i
altres animals i cap allà ens varen adreçar. Crec que va ser
a la segona parada que el van veure. Un gatet blanc amb
taquetes negres i amb una taqueta sota la barba que li donava
un aire de que portés això una barba, tots ens varem enamorar
del mixet. Hi havia un seu germà una mica mes negre que la
senyora de la parada va dir seria una llàstima separar. Doncs
va tolts dos varem dir, i varem marxar contents de Barcelona
amb una gàbia amb dos gatets, que la senyora va dir eren
tots dos mascles.

Un cop a casa la meva filla els va batejar amb Barbut i
Cooper. Va ser un regal encertat, els fills no van deixar de
jugar amb els gatets i el gos la pobre Xispa, no li va quedar
mes remei que també acaptar-los. Teníem tres animals de
companyia que ja estava be. A vegades els pares ho parlàvem,
Si un bon regal de Nadal. Encara ahir vaig retrobar fotos
que així ho corroboren.

I va passar el temps i les boletes de pel varen créixer. Cap
Al mes d´ Agost en Barbut es va engreixar mes que el seu
germà Cooper. El meu fill que es el que era el seu amo, ja que
cada un es va fer càrrec d’un gat estava cofoi, el seu era mes
gros. Fins que un dia varem entendre el perquè del seu engreix.

Un mati m’entres jo preparava l’esmorzar varen venir tot
corrents els meus dos fills. Cridaven vine mama, vine corre et
tenim d’ensenyar una cosa. Vine corrents baixa al garatge ja
veuràs que ha passat. I si que havia passat. Dins un cistell
que fèiem servir per anar a buscar bolets i vaig veure el Barbut
amb tres gatets acabats de néixer. El Barbut havia set mare.
O sigui que el Barbut en realitat era Barbuda. Ningú havia
sospitat que fos gateta. La dona que ens els va vendre ens va
ven engalipar. O potser varem ser nosaltres una mica babaus.

No cal dir que els tres gatets es varen quedar a casa, ara en
lloc de tres ja teníem sis animals de companyia. Ahir al parlar
amb una amiga que li ha passat un cas similar a un parent, ens
varem fer un panxó de riure.

Us ben asseguro que la gata amb la seva taca com una
barba li donava aire de gat. Mes no hi fa res, es va quedar a
casa la Barbuda i va viure molts i molts anys.