Un Paradís en la natura

Un bon poema, malgrat la seva brevetat ( que no és defecte, sinó característica ), amb un doble sentit autèntic i fidel al seu títol:
en el literal, ja que per al nàufrag que defalleix sol en mig de la immensitat del mar, trobar una platja salvadora és trobar el paradís,
i
en el metafòric, ja que per a qualsevol que se sent sol, aïllat, perdut i vençut, sentir recer, escalf i companyia equival a lliurar-se d’un monstre que devora a la persona.

Envejo molt sincerament la teva inspiració, aquesta capacitat creativa que et permet crear d’una tirada... i frueixo dels resultats!

T’envio una abraçada damunt d’una onada d’afecte,
Unaquimera

tan amables i et felicito per aquest poema, coincideixo am la pilar que diu moltes coses perquè cal saber veure el seu missatge
una abraçada d'un de mataró
joan

Dius que l'has escrit d'una volada, Joan, això vol dir que t'ha sorgit de l'ànima...i ho fas palès en cada un dels teus versos.

Has escrit un poema que evidencia perfectament la soledat i l'aïllament que sentim en molts moments de la nostra vida; a vegades, fins i tot, estan envoltats de companyia.

El final, aquesta trobada paradisíaca que pot ser l'acceptació d'un fet, una veu amiga o una esperança, és encoratjador. Felicitats!

Una abraçada,

Pilar