UN NOUVINGUT AL SOPAR DE NADAL

Una sensació desconeguda m’ha impel•lit a entrar sol a un bar, trencant així la meva norma de no fer mai tal cosa. M’ha passat que he sentit un impuls que m’hi empenyia i m’he deixat anar, sense oferir resistència. La cambrera m’ha servit el que havia demanat i he deixat que els pensaments fluïssin lliurement. Ha durat poc. Una veu estronca les meves cabòries... –Hola! xic de “can ricatxos” –No em recordes, oi? Sóc el fill gran de “cal misèries.” M’he situat al temps d’infantesa viscut al poble... I, doncs...Cóm és que m’has reconegut si no ens hem vist des que érem uns nens? –Tu no m’has vist a mi, però jo t’he seguit d’ençà que vaig llegir el teu nom al peu d’una foto al diari, quan començaves a ser la persona tant important en que t’has convertit. Ets tot un personatge...

Hem estat conversant molta estona d’aquella feliç etapa i, naturalment, de les posteriors. D’ell jo no n’havia sabut res fins ara. Xerrant, xerrant ha passat el temps. –Se’m fa tard, m’ha dit. Avui, vigília de Nadal, és una nit molt especial. –Ens reunim tota la família, cantem nadales davant el pessebre i fem cagar el tió. –Què fas aquesta nit? Estàs sol, oi? –Vine a sopar amb nosaltres. Estaran contents de veure’t. Els he parlat tant de tu...

A la seva casa s’hi fa palesa l’estretor econòmica que han patit a la vida i em confirma tot el que m’ha explicat abans. Un sopar senzill, però percebut com un àpat extraordinari. L’ambient s’anava saturant d’una alegria espontània, innocent i contagiosa. El caliu familiar era un garbuix d’emocions en veure la cara il•lusionada dels més petits i el neguit que tenien a l’obrir els regals que havia cagat el tió. Uns regals d’escàs valor material, al meu parer, però que en la imaginació dels infants eren uns meravellosos tresors. Aquest mon d’il•lusió era nou per a mi i m’agradava. –És una benedicció de Déu viure aquests moments, em deia el “misèries,” amb la felicitat que humitejava generosament els seus ulls. Reconec que m’he emocionat, però no he gosat dir-los que mai no havia sentit res de semblant. He recordat que a les celebracions a “can ricatxos” jo, de petit, hi feia nosa. No hi cabien les emocions. Avui he trencat una norma i el meu sentit racional i limitat de la vida ha canviat.

Si no hagués entrat sol al bar...