Un nou principi.

No busco que em miris sempre amb un somriure ple, encara que estiguis enfadat. Ni tan sols espero de tú, una enorme abraçada en quan em vejis cada dia, ni pretenc que em facis petons amb passió cada instant. Tampoc vull que em mimis com si fos una nena petita, ni que no em tratis com adulta, perque no ho sigui encara. No vull un Feliç San Valentín!el catorze de febrer, ni que em facis uns regals gegants en cada aniversari. No vull que em donguis la mà pel carrer, ni que rocem els nostres llavis davant de la gent. Molt menos, espero que em diguis cada instant que m’estimes, sense el més mínim significat. Ni poemes cursis o romàntics, ni sopars regalats, ni flors que s’han de posar en aigua, però tampoc de plàstic. Ni tan sols espero que m’entenguis, ni pretenc entendre jo les teves rareses. Només que, quan estiguem sols, sembli que sigui el primer cop que et miri als ulls i pugui pensar; Acabo d’enamorarme un altre cop…