1 any, 7 mesos i 1 dia.

Com podria començar? El principi de la nostra història jo el recordo, el recordo ara i daquí 15 anys, perque carinyo, ets la persona més maravellosa d'aquest món.
Els moments no han sigut gaires, però moments que no podia parar de riure, a moments que no podia parar de plorar al imaginar que tot s'estava acabant i que no et podria abraçar mai més.
Durant aquest temps que porto al teu costat he guanyat infinitat de coses, però també n’he perdut moltes altres, pero l’esperança no la perdré mai. Esperança de que lo que tenim tu i jo no sigui passatger , que siguis algo més que un simple punt a la meva vida, de poder estar amb tú fins que el meu cos digui prou.
I suposo que un dia tots trobarem el nostre amor verdader, el de veritat. La nostra “media naranja” i quan la trobem, estem disposats a lluitar per ella i fer el que faci falta perque sabem que l’amor es així. Carinyo, quan tot això va començar no sabia que les coses podien ser tan dificils en certs moments però et puc jurar que val la pena, que totes les rallades que hem tingut han valgut la pena. Per aquest any, set mesos i 1 dia que portem, que semblen només unes quantes lletres, pero que contenen la mostra d’amor més gran que li he pogut donar mai a ningú. Si tu plores, jo ploro, si a tu et disparen jo sangro…
T’estimo amb tots els teus defectes i totes les teves virtuts, t’estimo com mai he estimat a ningú i com ningú t’ha estimat i espero poder fer-ho durant molt de temps més.
I que sàpigues que cada tros de la meva vida, cada gest, cada somriure es per a tu.
Gràcies per ser l’únic que té la capacitat de fer-me sentir la persona més feliç del món; per tu ho donaria tot.
I t’asseguro que posare tot el que estigui de la meva part perque aixo que tenim sigui per sempre.
Cada vegada queda menys, tansols pàciencia…
D’una que t’estima bojament.