Un moment de silenci, una mirada còmplice, un somriure afirmatiu...

Ens abraçàrem i ens besàrem amb la força dels que creuen que el moment que estan vivint és irrepetible. Un petit gemec de dolor en resposta a la meva primera empenta va sorgir de la seva boca mentre les seves ungles es clavaven en la meva espatlla deixant senyals que trigarien temps a desaparèixer. Un moment de silenci, una mirada còmplice, un somriure afirmatiu. La vaig posseir amb tendresa i amb vigor, que ella agraïa compassant els moviments del seu cos amb les meves envestides i enllaçant les seves cames per darrere de la meva esquena, fent que ambdós sembléssim un sol. Els petons, les salives, les petites mossegades, l’avidesa de les mans per a palpar la carn de l’altre ens van transportar a l’èxtasi del plaer on, entre petits crits i fortes alenades, ens abandonàrem un dins l’altre, entrellaçats, alliberats, mentre a la vella “Telefunken” del prestatge vora la cuina sonava el clàssic “Wild is the wind” en la veu inconfusible de David Bowie. Sublim.