Cercador
EL DESPERTAR.
Un relat de: MiquelBurot- Compartir:
- Doctor! doctor! Ja és aquí. Doctor!
Aquella veu retronava com una dotzena de violins desafinats dintre del meu cervell. La intensa llum d’aquell lloc colpejava les meves retines fins al punt d’haver de col•locar les mans davant els ulls per a evitar l’intens dolor.
- Hola!, com et trobes? – una veu masculina em feia la pregunta del milió - atenueu la llum! – va ordenar la mateixa veu.
A poc a poc vaig anar retirant les mans de la cara fins a poder veure un home vestit de blanc que s’apropava, inclinant-se cap al meu rostre, amb una petita llanterna a la mà.
-Digués, com et trobes? - repetí l’home apuntant amb la llanterna a cada un dels meus ulls i impedint-me amb els dits que els tanqués.
- Bé, crec. A on sóc?
- Ets a l’Hospital Comarcal, no te preocupis de res. Estàs fora de perill.
- A l’hospital? i que hi faig jo a un hospital?
- Vares patir un greu accident de circulació. Has estat en coma gairebé dos mesos, però tot ja ha passat. Te posaràs bé.
- Deixeu-lo descansar, i crideu a la seva família – vaig sentir dir a l’home de blanc just abans que la son em vencés, intensament, dolçament...
Aquella veu retronava com una dotzena de violins desafinats dintre del meu cervell. La intensa llum d’aquell lloc colpejava les meves retines fins al punt d’haver de col•locar les mans davant els ulls per a evitar l’intens dolor.
- Hola!, com et trobes? – una veu masculina em feia la pregunta del milió - atenueu la llum! – va ordenar la mateixa veu.
A poc a poc vaig anar retirant les mans de la cara fins a poder veure un home vestit de blanc que s’apropava, inclinant-se cap al meu rostre, amb una petita llanterna a la mà.
-Digués, com et trobes? - repetí l’home apuntant amb la llanterna a cada un dels meus ulls i impedint-me amb els dits que els tanqués.
- Bé, crec. A on sóc?
- Ets a l’Hospital Comarcal, no te preocupis de res. Estàs fora de perill.
- A l’hospital? i que hi faig jo a un hospital?
- Vares patir un greu accident de circulació. Has estat en coma gairebé dos mesos, però tot ja ha passat. Te posaràs bé.
- Deixeu-lo descansar, i crideu a la seva família – vaig sentir dir a l’home de blanc just abans que la son em vencés, intensament, dolçament...