Un matí d'hivern

Un matí d'hivern
Un matí qualsevol,
passejava abstreta en els pensaments
tot anant a pintar al estudi.
Allà al fons, uns tendals blancs,
els antiquaris oferint rampoines.
Vaig apropar-me, tot mirant la catedral,
que s'alça majestuosa cap al cel.
Una corrent d'aire va encerclar-me,
i amb vaig sentir dins un núvol,
aïllada de la resta dels mortals.
Vaig anar mirant, admirant, sorprenent-me.
Els sorolls cada cop es feren mes llunyans,
cap veu destorbava, silenci total.
Tothom anava a la seva, com jo,
abstrets en ells mateixos i en el que veien.
Mirava aquell peix de vidres de colors,
igual al que hi havia a casa l'avia.
allà sobre aquells taulells,
De quina casa hauria sortit?.
Tots aquells objectes, restes de llars anònimes.
Vells tocadiscos, planxes de ferro, monedes, joies oblidades,
nines de porcellana, velles i lletges, d'aquelles que de petita amb feien por
i de gran no suporto.
Semblava que miressin dins meu, implorant-me compassió
demanant que me les emportes.
En conjunt era bonic.
Vells records, objectes curiosos ja desapareguts,
enginyosos invents rudimentaris, dignes de recordar,
costant de imaginar l'esforç i la destresa utilitzada.
Tot girava en el meu cap.
No se quanta estona vaig estar-hi, allà, palplantada.
Però no importava, i estava be, es respirava pau,
una tranquil·litat especial.
El so de una flauta acompanyava de lluny,
donant una entranya harmonia,
com si vingués del passat.
Un vent suau colpejà el meu rostre,
els cabells voleiaren al seu ritme,
i amb despertaren del ensonyament.
Sense pressa, vaig anar allunyant-me,
a contracor i a contracorrent,
ja que el vent semblava voler retenir-me,
acariciant-me la cara dolçament,
acaronant-me els cabells, que continuaven
jugant suaument amb ell.
Com un amant que no et vol deixar marxar.
No m'hagués fet res de quedar-me,
Però al mateix que passa amb l'amant,
el temps no es pot aturar i tenim que seguir el nostre cami.
Vaig anar sortint del remoli,
tot pensant, fins aviat, m'ho he passat molt bé.
Gracies per aquest moment.
Sentir-se viu, les forces de la natura dins teu,
saber-les apreciar i conviure amb elles es meravellós.
Però no sempre sabem valorar aquestes petites estones
Que ens esperen mes sovint del que ens en adonem.